MAKING OF
La pneumònia
Després d’un estiu llarg i una tardor càlida, amb el novembre arriba el fred i la boira, i els refredats s’escampen per les nostres terres. Aquest mes és un dels més proclius per a les infeccions respiratòries baixes, les que afecten bronquis i pulmons.
Pulmonia o pneumònia (són sinònims) és un concepte clínic en el qual els alvèols pulmonars estan ocupats per líquid o per pus. La causa pot ser qualsevol tipus de microorganisme però les més habituals en el nostre medi són les bacterianes, virals i per micoplasmes (com ara la tuberculosi).
Els símptomes més comuns inclouen tos (sovint amb expectoració), febre, dificultat per respirar, dolor toràcic i fatiga.
La gravetat de la pneumònia és variable i depèn de diversos factors, com ara l’agent causal, l’estat general de salut del pacient, l’edat, la presència de comorbiditats (altres malalties) i la rapidesa amb què s’instauri el tractament adequat. En casos greus, la pneumònia pot provocar complicacions potencialment mortals, com ara la sèpsia (infecció generalitzada) i la insuficiència respiratòria.
Per aquest motiu, un cop tenim el diagnòstic, abans de receptar un tractament, és molt important plantejar un pronòstic i identificar el risc de complicació.
Existeixen molts mètodes per a l’estratificació del risc d’una pneumònia però el més utilitzat en els serveis d’urgències del nostre entorn és l’escala FINE. Aquesta eina mesura una sèrie de variables vitals (com el sexe, l’edat o el lloc de residència), antecedents (malalties hepàtiques, renals, càncers...), clíniques (temperatura, freqüència cardíaca i respiratòria) i de proves complementàries (analítica de sang i radiografia).
Amb aquestes dades dona un resultat entre 1 (el més lleu amb un risc de mort del 0,1%) i 5 (el més greu amb un risc del 29% de morir en menys de 30 dies). Els nivells 1 i 2 és millor tractar-los en el domicili, mentre que el 3 i superiors requereixen ingrés i tractaments més intensos.