Enamorat i aventurer

Per commemorar aquest 2024 el bicentenari de la mort de Lord Byron (havia nascut a Londres en 1788, trenta-sis anys abans), Cabaret Voltaire edita en castellà Byron in Love, que adquireixo en un lloc tan adient com la llibreria cafè Byron de Barcelona (Casanova, 32), anunciat com “un espai únic i acollidor per a la cultura”. El dia que hi vaig, mentre tafanejo entre els prestatges, en una saleta al fons del local una pianista assaja el concert d’aquell vespre.

Signa aquest volum biogràfic la veterana i prestigiosa escriptora irlandesa Edna O’Brien, que s’ha passat dos anys submergint-se en els dotze volums de les cartes i diaris del personatge.

Un estudi que no pretén abordar tant la faceta literària del que ella qualifica com a primera “celebritat” de la història de les lletres, en el sentit modern de conegut o famós entre el gran públic, sinó la més vitalista i sentimental, amorosa, com es desprèn del títol. Per expressar-ho amb les seves paraules: la carrera de llibertí.

George Gordon Byron, a banda de ser un enorme literat, era segons la senyora O’Brien un individu molt atractiu, amb un encant irresistible tant per a dones com per als seus congèneres.

D’unes i d’altres en va seduir una bona colla, vivint al límit les pròpies passions, sense les quals no podia subsistir. Ben aviat, ja en vida, continua la biògrafa, va esdevenir la personificació del poeta rebel, excessiu, imaginatiu, sense llei, per sobre de qualsevol raça, credo o frontera, amb defectes manifestos però redimits per un magnetisme i, al final, per un heroisme culminat en tragèdia que el van elevar a ell i als seus versos del particular a l’universal i arquetípic.

Inquiet de mena, de seguida Anglaterra se li fa petita i comença a practicar el nomadisme. El text ressegueix aquesta fal·lera de viatger impenitent.

En 1809 ja visita Grècia, que li causa una forta impressió. A partir de 1816 abandona definitivament el seu país i emprèn un periple per Bèlgica, Alemanya, Itàlia..

De camí cap a Verona i Milà, on coneix Stendhal, travessa els Alps i deixa constància al seu diari de la grandesa dels glaciars de la Jungfrau. Als peus d’aquesta muntanya, a Interlaken, fa dos estius vaig veure a la façana d’un vell hotel que porta el nom de la ciutat una placa recordant que s’hi va allotjar, vora una de dedicada a un altre hoste il·lustre, Felix Mendelssohn [Continuarà].