POP
Potser The Cure no havien marxat del tot
Després de setze anys de silenci treuen disc
Després de 16 anys, The Cure tornen amb Songs of a Lost World, un àlbum madur i lent que evita l’exuberància juvenil per fer una reflexió serena sobre la mortalitat, l’envelliment i la pèrdua. El grup ofereix una exploració profunda, sense els èxits pop energètics del passat.
La veu de Robert Smith segueix sent un dels punts forts, i el so característic de la banda es refina, combinant rock gòtic amb melodies melancòliques. Tot i no trencar nous límits, l’àlbum se sent com una obra essencial i natural que mostra el creixement i la profunditat del grup.
Amb cançons com Alone, l’àlbum presenta una producció imponent, tot i la seva calma. A l’àlbum Smith tracta temes personals com la mort del seu germà a I Can Never Say Goodbye.
Els seguidors de la banda apreciaran la forma en què The Cure mantenen la seva essència, tot oferint una reflexió madura sobre el pas del temps.