NOTES AL MARGE
Enamorat i aventurer (2)
Lord Byron va recórrer mig Europa i es va instal·lar una llarga temporada a Itàlia, on va cultivar la seua fama de poeta i de faldiller i va publicar ‘Don Juan'. Lluïsa Pla
Prosseguint amb el comentari del llibre biogràfic Byron in Love, d’Edna O’Brien, editat en castellà per Cabaret Voltaire amb motiu del bicentenari de la mort del llegendari poeta, convé destacar la doble condició del personatge en tant que home de lletres i home d’acció. Com si escriure no fos una activitat prou heroica, al seu entendre, subratlla l’autora.
Admirador incondicional de Napoleó, a qui va dedicar una oda, acabaria embrancant-se en algunes campanyes militars, com la dels carbonaris italians i la dels rebels grecs contra l’ocupació otomana, aquesta última saldada amb la seva pròpia mort, d’unes febres contretes als patamolls de Mesolongi, amb només trenta-sis anys i al cim de la popularitat.
Però abans ja havia recorregut Europa, canviant sovint de domicili, un cop abandonada per sempre Anglaterra, on raons econòmiques i sentimentals li feien la vida impossible.
Després de passar per Waterloo a admirar l’escenari de la coneguda batalla (explica la biògrafa que allò va ser per a ell com la magdalena per a Proust), continuaria cap a Colònia, els Alps suïssos i Itàlia. En aquest país s’establiria una bona temporada, precedit per la fama i rebut als cenacles literaris com el successor de Petrarca.
De primer a Verona, després Milà, Venècia, Ravenna, Bolonya.. Per tot arreu anava deixant un rastre de versos i amistançades, a més d’algun fill il·legítim.
I això que no gastava gaire salut: vertigen, reumatisme, gonorrea, sífilis..
En 1819 publica de forma anònima Don Joan, la seva obra mestra, inspirada en El burlador de Sevilla, de Tirso de Molina, però amb un desenvolupament ben distint, divers també del de Don Giovanni de Mozart.
Malgrat l’anonimat tothom en sabia l’autoria. L’octubre de 1821 s’instal·la a Pisa, al palazzo Lanfranchi (a la foto), sumptuós edifici de marbre de Carrara construït al segle XVI a la riba de l’Arno, freqüentat per uns quants amics anglesos expatriats, com Shelley, que hi publicava la revista The Liberal.
Lord Byron solia oferir-hi sopars copiosos, servits pels seus vuit criats, que comportaven un elevat consum alcohòlic i no es dissolien fins a les tres de la matinada. Les dones n’estaven excloses.
De fet, la seva amant d’aleshores, la comtessa Teresa Guiccioli, que l’havia seguit des de Ravenna, no vivia amb ell al palau riberenc sinó en una casa als afores, on de tant en tant la visitava.
