DANA

Cada hemisferi de la Terra (Nord i Sud) està recorregut a uns 200 km/h i a gran altura per vents huracanats coneguts com corrents de jet (Jet stream) d’oest a est. El subtropical serpenteja a uns 30ºC de latitud (sud de la Mediterrània), entre 10.000 i 16.000 m d’altitud. De vegades, les seves ondulacions s’estrangulen i deixen aïllat un vòrtex a baixa pressió, que es desplaça sol. 

Aquests elements reben el nom genèric DANA, que vol dir Depressió Aïllada en Nivells Alts. Es produeixen sovint, però quan esporàdicament es rodegen amb aire càlid i humit a aquelles alçades, la depressió fa que es barregin i es produeix en poc temps una condensació massiva en forma de pluges torrencials. Llavors parlem popularment de gota freda. 

Un amic, catedràtic de la Universitat de Lleida, tornava de València el passat 29 d’octubre i va poder observar com s’incubava el desastre: «Entrava un vent inusualment calent de la banda de mar. El cotxe marcava 23ºC i se sentia l’aire saturat d’humitat. A l’autopista no hi plovia, però ja es veia que quan el vent trobés muntanyes terra endins, pujaria, es refredaria i causaria pluges torrencials. La costa mediterrània peninsular és així: una plana seguida d’una serralada que fa de barrera al pas del vent a cotes baixes». 

Quatre càlculs ho exemplifiquen. Cada m3 d’aire saturat a 23ºC conté uns 15 g de vapor d’aigua. La llevantada de València, a uns 70 km/h, prenent de referència una franja de 30 km d’amplada per 200 m d’alt, podia dur terra endins unes 2.000 tones d’aigua cada segon. Si l’aire s’eleva tan sols fins 7.000 m en topar amb les muntanyes, la seva temperatura, que decreix uns 6,5ºC cada km que pugem, seria d’uns 30ºC, i de vapor d’aigua en podria contenir menys de 0,2 g. És a dir, el 99% hauria de condensar, i això en 8 h són uns 50 milions de m3 d’aigua líquida. 

Si la DANA atreu aquest aire a una àrea reduïda, posem 150 km2, hi plourien més de 300 L/m2, el pic caigut a Xiva i Bunyol, que equival a més de la meitat de tot un any normal. Quan s’acumula aigua a les valls a aquest ritme pot fer una torrentada descomunal. L’aforament de Riba-roja va arribar a mesurar 2.000 m3/s abans de trencar- se, i segons estimacions potser va arribar als 3.500. El riu més gran d’Europa, el Volga, recollint l’aigua d’un territori 60 vegades més gran que tot el País Valencià, duu de mitjana sols 2,5 vegades aquest cabal. 

Això, i no una altra cosa, és el que indicaven les alertes roges emeses per les agències meteorològiques. Fent-ne cas a temps ens hauríem estalviat molt de dolor