Enamorat i aventurer (3)

A propòsit de la biografia sentimental o amorosa Byron in Love, d’Edna O’Brien, en castellà a Cabaret Voltaire, arran dels dos-cents anys de la mort del poeta, objecte d’aquest tercer i últim comentari, esmentava el darrer dia la relació del protagonista amb Shelley, expatriat anglès com ell i també autor de ratlles curtes.

George Gordon Byron i Percy Bysshe Shelley es van conèixer a Ginebra l’estiu de 1816.

Eren dos esperits afins, massa inconformistes per a la pusil·lànime societat britànica de l’època. Presumien de ser deixebles de Rousseau, si bé O’Brien fa notar que no n’aplicaven la doctrina ni a la seva vida privada ni als seus costums capriciosos.

Residien a la Vil·la Diodati, prop de Cologny, amb un grup integrat per l’esposa de Shelley, Mary, l’amant de torn de Byron, anomenada Claire Clarmont, i el metge Polidori. Sortien a navegar cada matí pel llac Léman i a les nits organitzaven sessions d’espiritisme.

Un vespre, a fi d’entretenir-se, es van reptar a escriure alguna història de fantasmes per llegir-la en veu alta. Allí naixerien dues obres clàssiques del gènere fantàstic: Frankenstein de Mary Shelley i El vampir del doctor Pollidori.

El juliol de 1822, però, els dos amics s’havien distanciat –incomoditats i gelosies–, també físicament. Els Shelley havien abandonat Pisa per traslladar-se un tram de costa avall, fins a Lerici, a la badia de La Spezia, on Percy moriria ofegat al naufragar el seu bot, per culpa d’una tempesta.

Tardarien més d’una setmana a recuperar-ne el cos, identificat gràcies al fet que duia a la butxaca un poemari de Keats. El van incinerar a la platja, en un funeral estil hel·lènic.

Byron hi va assistir i estava tan afectat que, per treure’s la “bilis negra”, malgrat trobar-se malaltís, es va llençar a l’aigua i va bracejar una bona estona.

Era un gran nedador, lord Byron.

De jove, la primera vegada que va ser a Grècia, anava tots els dies a nedar al port del Pireu. I ho seguia fent cada cop que vivia prop del mar.

A la vila de Portovenere, una mica al sud de Cinque Terre, vora el lloc del naufragi de Shelley, enmig d’un paratge litoral de feréstecs espadats, hi ha una denominada Grotta Byron (a la foto de l’esquerra) amb una làpida en italià i anglès que recorda “l’immortale poeta” que va desafiar les onades des d’aquell punt fins a Lerici, travessant la badia, uns vuit o deu quilòmetres en línia recta.