Aprendre de lletra

Nou mesos abans de Nadal, el 25 de març, la cristiandat celebra la festa de l’Anunciació. Ja saben: l’arcàngel Gabriel compareix sense avisar davant Maria, una noieta de Natzaret encara verge, si bé unida per acord matrimonial amb un fuster del mateix poble de Galilea, que es diu Josep, descendent de David, i li fa saber que serà mare d’un nen, que li hauran de posar el nom de Jesús, per obra de l’Esperit Sant, el qual “vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra”.

Res de coloms, per tant. La primera versió del singular esdeveniment, de què s’han transcrit les paraules anteriors, es troba a l’evangeli de sant Lluc (Lc 1, 26-38), malgrat que posteriorment se’n faran ressò diversos evangelis apòcrifs i fins i tot l’Alcorà.

L’escena ha sigut reproduïda o més aviat recreada en nombroses obres d’art, al llarg de la història, sobretot per part de pintors, alguns de tant de renom com Fra Angelico, Boticelli, Leonardo da Vinci, Caravaggio, Van Eyck, Murillo o el Greco. Els retaules medievals també reflecteixen sovint el que s’ha anat considerant un dels set goigs de la interpel·lada.

La qual, per cert, va acceptar, suposo que amb tanta resignació com sorpresa, la curiosa notícia. Així que responia: “Soc la serventa del Senyor, que es compleixi en mi la seva paraula.”

Hi ha un detall que crida l’atenció, en tot plegat, si bé potser no el que més: un detall menor, però significatiu per als amants de la literatura.

La majoria de les pintures o altres expressions artístiques de l’Anunciació presenten la protagonista passiva a casa seva, sense fer res en concret, amb les mans juntes com si pregués o bé en dolça actitud de repòs damunt la falda, o com a màxim efectuant alguna feina domèstica com ara filar o cosir. En algunes, però, apareix llegint, amb un llibre a l’abast.

Fa cosa d’un mes, a mitjan novembre, em sobtava descobrir al museu Alte Pinakothek de Múnic fins a quatre llenços sobre el tema, en què Maria rep l’alat missatger en plena lectura, signats per Van der Weyden (un fragment a la foto), Albert Bouts, Antonello da Messina i Fra Carnevale. Vaja, una Verge lletraferida! Circumstància poc versemblant, en un temps en què entre la gent modesta imperava l’analfabetisme, en particular femení.

Tret que fem cas de la cançó popular catalana: “La Mare de Déu, quan era xiqueta, anava a costura a aprendre de lletra.”