Casa Mauri: art, història i funcionalitat al Pallars
Descobreix la torre Mauri i el molí d’oli, dos exemples d’arquitectura modernista rural i patrimoni cultural de la Pobla de Segur
Casa Mauri, a la Pobla de Segur, és una mostra de l’anomenat modernisme rural, una mica més rústic que l’urbà
Dos exemples notables d’elements artístics funcionals, pràctics, pensats per a fer-ne un ús quotidià, no només amb finalitats estètiques, a la sortida de la Pobla de Segur, en direcció a Collegats, conformen el magnífic complex de Casa Mauri: d’una banda la torre Mauri pròpiament dita, construïda al seu dia com a habitatge privat i habilitada a hores d’ara per acollir l’ajuntament, i de l’altra el molí d’oli annex, si bé ja fa temps canviada la seva utilitat agrària per una altra d’índole social i cultural. En tot cas, el monument més remarcable de la vila pallaresa, mereixedor d’una visita en profunditat (per a informació sobre visites guiades, que permeten accedir a l’interior dels dos edificis, adreceu-se a l’oficina de turisme situada a l’estació de tren: 973680257).
Primer va ser bastit el molí d’oli, en 1903, quan la Conca de Dalt comptava amb extenses plantacions d’oliveres. De fet, a dins encara s’hi exposen diversos estris i part de la maquinària original: moles, premses, trulls, esportins, muntacàrregues, calderes..
Des d’un punt de vista arquitectònic, hi destaquen l’escala de volta catalana i la façana presidida per una talla de sant Josep de l’escultor Josep Llimona.
Pel que fa a la torre, inaugurada en 1907 com a residència d’estiueig del senyor Ramon Mauri i Arnalot, de casa Cisquet de Ramon, un veí que s’havia fet ric a Madrid emprenent obres importants, com la seu del Banc d’Espanya, passaria a ser propietat de la família Boixareu i des de 1986 alberga les dependències municipals.
D’aquest notable immoble mereix ser admirada particularment l’ornamentació de timpans als balcons, frisos al llarg dels murs de pedra clara i merlets al teulat, tota una mostra de modernisme anomenat rural, una mica més rústic que l’urbà, sovint incloent figures fantàstiques i blasons quadribarrats (el promotor era molt catalanista, tot i viure a la capital del regne). Portes endins, crida l’atenció el vestíbul decorat amb meravellosos plafons de ceràmica colorista, fets per Lluís Bru, que també va treballar als barcelonins Palau de la Música i hospital de Sant Pau.
El conjunt es completa amb uns jardins romàntics, que contenen arbres exòtics com magnoliers, pícees i criptomèries, a més d’una escultura al·legòrica del general Moragues, fill de Sort, signada per Antoni Borrell.
Fundada en 1833, l’empresa familiar Licors Portet de la Pobla de Segur elabora de forma artesanal destil·lats tradicionals, emprant ingredients de proximitat, sobretot ratafia, d’una quarantena de varietats, amb una producció anual de 115.000 ampolles. Val molt la pena visitar-ne la botiga i l’obrador, just al centre de la vila, vora l’església.
A la llista de mig centener de premis obtinguts només el darrer decenni, s’hi han sumat fa poc dos guardons de gran prestigi internacional, al concurs Spirits Selection de Brussel·les, celebrat enguany a la Xina. En concret, la medalla d’or per a la Ratafia dels Raiers Reserva de l’Avi Joan i la medalla de plata per a la Ratafia Portet 1833 Reserva 33 Llunes.
