ENLLÀ
Redescobrint el tresor medieval de l'església de Sant Llorenç de Lleida: el retaule de Santa Úrsula torna a brillar
L’església romànica de Sant Llorenç de Lleida revela una nova vida per al retaule de Santa Úrsula, restaurat recentment, i convida a explorar el seu ric patrimoni artístic i espiritual
Val la pena aprofitar aquestes festes per treure el cap a l’interior de l’església romànica de Sant Llorenç, al barri antic de Lleida, amb la idea de comprovar el resultat de la restauració recent d’una de les moltes obres d’art que atresora aquell temple, com un museu d’escultura religiosa medieval, si bé operatiu, amb culte litúrgic, obert bona part del dia.
El retaule restaurat i tornat a instal·lar fa poc –sobre una estructura de ferro en una nau lateral– després de set mesos de treballs, és el de santa Úrsula, que els experts daten cap al 1360.
La humitat característica de l’entorn i la porositat del material havien contribuït a degradar la peça. Una intervenció no gaire afortunada als anys noranta va originar un repintat poc respectuós amb la policromia original del segle XIV, recobrada ara en bona part.
Titulat Santa Úrsula i les Onze Mil Verges, i atribuït a Jaume Cascalls, de l’escola lleidatana, aquesta espècie de gran llibre de pedra acolorida presenta unes dimensions considerables, de quasi tres per tres metres, reunint 23 fragments d’entre els 100 i els 200 quilos de pes. La imatge central de la màrtir, filla del rei d’Anglaterra, amb corona al cap, trenes llargues, un llibre en una mà i una ploma d’au per escriure a l’altra, en pesa 190.
Presideix el quadre format per vuit escenes biogràfiques i una galeria inferior amb una desena de les virginals criatures, en representació del nombrós col·lectiu (no hi podien sortir totes, si bé fa l’efecte que en realitat només eren onze).
Altres composicions de mèrit, més o menys coetànies, que paga la pena admirar, allà a la vora, millor després d’haver introduït alguna moneda en una caixeta per il·luminar el recinte, són els també magnífics retaules petris policromats de sant Llorenç, santa Llúcia i sant Pere, el de fusta de sant Blai, el sepulcre del mercader Ramon de Tàrrega, la làpida funerària dels Rodera, una talla de sant Jaume de Montclar, una de la Mare de Déu de l’Esperança i una altra de santa Llúcia, totes dues de la Granadella, una reproducció de la preciosa marededeu de Saidí i la de la portada dels Fillols de la Seu Vella, aquesta esculpida en alabastre.