Descobrint paratges insòlits a la Segarra

Des de Guissona es pot anar a la vall del Llobregós per tres carreteres diferents. La principal, a hores d’ara, i més a llevant, és la C-75 que puja fins a Biosca per continuar cap a Solsona.

La de ponent, i també força transitada, és la L-313, que s’adreça a Ponts passant prop de Palou, Cabanabona i el castell de les Sitges. Discorrent entre totes dues, com qui diu en terra de ningú, prou precària tant pel que fa al traçat com al ferm enquitranat, la L-314 que voreja Selvanera per anar a confluir amb la C-1412a Ponts-Calaf, més o menys a l’altura de Sanaüja.

I és aquesta última, per tranquil·la i desconeguda, la que més es presta a exploracions motoritzades, en bicicleta o a peu, a la descoberta de paratges insòlits, d’una bellesa aspra i quasi espiritual com la que acostuma a conformar l’essència dels secans de la Segarra, oferint panorames ondulats que a cada estació canvien de color, d’acord amb el matís cromàtic dels camps sembrats, del verd tendre de les tiges primerenques d’ordi o blat a l’or viu de les espigues carregades i l’or vell dels rostolls, acabant amb el to marronós del terra nu, previ o posterior a la llaurada.

Poc abans del trencall de Selvanera, poblet amb topònim de sentit fàcilment deduïble, pertanyent al municipi de Torrefeta i Florejacs (atenció al parany: Torrefeta aparenta també una etimologia evident, però no convé precipitar-se, perquè l’adjectiu incrustat prové del llatí fracta, que vol dir trencada), un camí curt acosta l’intrèpid viatger a l’ermita de la Mare de Déu de la Soledat, edifici senzill del segle XVII que conté alguns elements barrocs, enmig d’uns encontorns que justifiquen el nom de la titular del temple. El qual és de planta rectangular, nau única sense absis, coberta a dues aigües i espadanya simple, porta d’arc escarser emmarcada en motllura de pedra i, per dins, volta semicircular amb cornisa esgraonada que ressegueix el perfil interior.

Un cartell al defora reprodueix els primers goigs d’aquella madona solitària, escrits el 1849 en català de l’època: “En soledát retirada, / estabeu Verge maria, / quan de lalta Gerarquía / Langel portá la Embaixada, / y sola quant Vos volguéreu / fonch en Vos Deu Encarnát”.

El restaurant Torrecombelles ocupa tota la planta baixa d’una gran masia del segle XIX ran mateix i per sobre de la carretera Ponts-Calaf, vora Sanaüja. Sota els arcs restaurats que corresponien a les quadres i cavallerisses o bé a l’airejada terrassa davantera, presenta una oferta gastronòmica d’òptim nivell, basada en la qualitat dels productes i bones receptes tradicionals, sense excloure oportuns matisos creatius, amb una especial atenció a les carns, que arriben a taula guisades o a la brasa.

Els peixos frescos i els arrossos (negre, a la cassola, de bolets i verdures) mereixen també un esment especial, igual que les postres casolanes. Dinars de dimecres a diumenge, sopars divendres i dissabte.