El Pla d’Urgell aposta per la identitat com a reclam turístic

El Consell Comarcal del Pla d’Urgell acaba de presentar un pla estratègic de turisme que preveu atreure visitants a base de posar en valor la identitat com a principal reclam. S’hi aposta per destacar el paper de l’aigua en tant que font –mai millor dit– de transformació paisatgística i humana, sobretot gràcies als beneficis derivats del canal d’Urgell, construït fa poc més d’un segle i mig, i la consegüent conversió d’un vast ermàs improductiu i despoblat conegut pel malnom de Clot del Dimoni en l’actual verger, autèntic mosaic de camps regats que abasta gairebé tota la comarca.

Però tan identitari o identificador o distintiu pot resultar als ulls dels turistes la fertilitat de farratges o fruiters com el testimoni preservat d’un territori tal com era abans dels regadius i la massiva replanada posterior de finques. Potser fins i tot més això darrer, per històric i avui dia excepcional.

Comptadíssims vestigis d’un temps no tan pretèrit com podria semblar i que donen una idea aproximada de la imatge d’aquelles extensions de terra amb anterioritat als conreus que a hores d’ara hi dominen, pintant-les de verd.

A un parell de quilòmetres de Bell-lloc, còmodament accessible a peu, damunt de dues rodes o quatre, es troba un d’aquests espais naturals protegits que il·lustren sobre la morfologia i la botànica seculars de gran part de la plana urgellenca, quan canal, subcanals, séquies i perfils encara no repartien el mannà líquid vigoritzant.

En diuen els Tossalets per la seva situació eminent, que proporciona vistes panoràmiques, amb els Pirineus al fons. S’hi arriba des del poble per la carretera de Torregrossa i just al pont del canal auxiliar cal girar a llevant pel camí de la Serra, cosa d’uns centenars de metres fins a la carrerada de Bellvís.

Una barana de tronquets delimita pel costat nord, a tall de mirador, l’antiga zona de pastura transhumant de relleu sinuós i un plafó plantat al marge informa sobre la sorprenent vegetació que hi sobreviu, més pròpia de terrenys àrids i salins: una brolla mediterrània anomenada siscallar, amb espècies com el siscall, la botja pudent, el salat blanc, l’espart bord, l’herba de la fam, a banda dels més comuns romer i timó, replantats arran dels treballs de restauració d’aquell fràgil reducte ambiental.

A Bell-lloc d’Urgell s’elabora l’exclusiu vermut Marnuthem, un projecte iniciat en 2018 per Marc Cuenca i Núria Sánchez, que decidien d’emprendre al garatge de casa l’aventura de fer un aperitiu diferent, de major categoria, podríem dir que gastronòmic, emprant bons vins Costers del Segre i herbes aromàtiques de la Noguera, expressió d’amor i de passió per la feina ben feta, d’elegància, arrelament i imaginació, tal com acrediten els premis obtinguts en tan poc temps, en concret la màxima distinció mundial, els World Vermouth Awards de 2023 pel blanc i del 2024 pel semisec i el rosat. Mil ampolles anuals, amb previsió d’augment, a més de licor amarg i aviat ginebra.