Espais de llibertat

Una de les novetats editorials més interessants d’aquestes passades festes nadalenques (a mi me’l van portar els Reixos) ha sigut el recull Biblioteques públiques, d’Ali Smith, nascuda a Inverness en 1962 i prou coneguda per títols previs de gran èxit comercial, profusament guardonats: Com ser-ho alhora, L’accidental, La torna i el quartet Tardor, Hivern, Primavera i Estiu, tots ells amb traducció catalana a Raig Verd.

Es tracta d’un aplec de relats que s’alternen amb testimonis d’usuaris i professionals de biblioteques obertes al públic d’arreu del món, des d’Oxford o Cambridge a Toronto i Karachi, un llistat aleatori que podria fer-se extensiu a la pràctica majoria d’aquests dipòsits de paper imprès que sempre resulten ser molt més que això, entre d’altres coses uns espais de llibertat, com algun dels entrevistats emfatitza (a la foto annexa, la històrica i monumental biblioteca Ervin Szabó de Budapest, dins d’un palauet barroc).

Les narracions reunides en aquest llibre no solen avançar d’una forma clara i lineal, sinó sovint a ritme sincopat, entrellaçant arguments i jocs semàntics, servint-se de paradoxes i metàfores, tenyint els textos d’una tènue capa surrealista que desemboca en la creació d’atmosferes gairebé oníriques.

Una noia que no para de preguntar-se sobre el significat de les paraules intenta rescatar una anciana en cadira de rodes tancada en un vagó de tren buit, al final del trajecte. Un lingüista conversa sobre guerres, accents dialectals i cançons amb el seu pare mort fa cinc anys.

La vida desgraciada de la poeta escocesa Olive Fraser. Les peripècies de les cendres mortals del novel·lista D.H.

Lawrence, en paral·lel a un frau en l’extracte d’una targeta de crèdit de la narradora. Evocacions de Regent’s Park i altres jardins londinencs.

Records d’infantesa arran de la troballa d’un poemari de Robert Herrick. Un somni en què apareix la cantant Dusty Springfield.

Etcètera.

Pel que fa als testimonis recollits sobre biblioteques, quasi tots en lamenten la conversió en simples centres de lleure i el tancament de moltes, en especial les municipals, per culpa de retallades pressupostàries, que no tenen en compte allò que al·lega una veterana bibliotecària anglesa: la seva subsistència hauria de ser innegociable, en tant que part del nostre llegat i senyal de civilització.