La muntanya tísica

El passat 22 de novembre es commemorava el centenari de la publicació de La muntanya màgica, de Thomas Mann, en l’original alemany Der Zauberberg, motiu de pes suficient per afrontar d’una vegada el repte de llegir una obra capital de la literatura europea, malgrat la seva llargària i la fama d’espessa, que m’havien fet anar ajornant el moment de posar-m’hi. Les passades festes nadalenques en serien l’ocasió perfecta, recuperant el volum gruixut (784 pàgines de lletra comprimida) editat per Proa el 2005, reimpressió del de 1992.

L’edició de Navona disponible a hores d’ara a les llibreries data del 2022, amb traducció de la mateixa Carme Gala, de 1.064 pàgines, per 39 euros. Amb una mica de sort, el lector que no vulgui despendre una quantitat tan alta, si bé justificada, per un terç d’aquest preu trobarà la versió de 972 pàgines publicada en 2007 a LaButxaca.

Thomas Mann va emprendre-la en 1912, arran d’una estada d’un parell de mesos de la seva esposa Kàtia, víctima d’una afecció pulmonar, al sanatori Wald de la ciutat de Davos, al cantó helvètic dels Grisons, famosa avui dia per acollir cada gener el Fòrum Econòmic Mundial.

La visita al centre mèdic alpí i les cartes de la seva cònjuge, un cop ell a casa, descrivint amb detall les rutines dels pacients ingressats, inspirarien a l’escriptor de Lübeck el que en un principi havia de ser una novel·la breu, però que aniria ampliant, si bé la redacció es veuria interrompuda per la guerra de 1914. La trama recrea la vida quotidiana a l’imaginari Sanatori Internacional Berghof, un nom coincident per cert amb el de la residència de Hitler als Alps bavaresos, vora Berchtesgaden.

Per descriure’n l’escenari, l’autor pren com a referència l’al·ludida casa de salut, però també i sobretot l’actual hotel Schatzalp, dedicat aleshores a acollir tuberculosos –els temibles “tísics” de quan érem petits–, construït el 1900 seguint l’estil modernista centreeuropeu denominat Jugendstil, en una extensa feixa a 1860 metres d’altura. Hi vam pujar el setembre del 2023, amb el funicular que per 20 francs suïssos el bitllet s’hi enfila en un quart d’hora des de baix a Davos-Platz, uns 300 metres de desnivell.

A la façana allargassada de l’edifici, tota blanca, destaquen les terrassetes cobertes de cadascuna de les habitacions, encarades al panorama de cims prominents que enclouen la vall (continuarà).