Xènia Páez: “La meva relació amb la música es pot definir com amor a primera vista”

Xènia Páez (Golmés, 2004) va escriure la lletra de la seva primera cançó quan tenia dotze anys. Un tema que va musicar temps després, quan va començar a aprendre a tocar el piano de forma autodidacta. Aleshores, poc es podia imaginar que aquella la cançó li serviria per triomfar en un concurs musical emès a principis d’aquest any en una de les principals cadenes de televisió d’Espanya. Páez, que actualment estudia producció musical a Barcelona, considera que l’èxit aconseguit li ha de servir per continuar creient en els seus pròxims projectes, com un EP, i en els seus propòsits professionals: ser productora musical i cantant.

−Quan comença a interessar-se per la música? De ben petita ja m’agradava cantar o ballar les cançons que escoltava a la ràdio o la televisió. I quan vaig començar a fer classes de cant ja vaig veure clar que els meus estudis estarien lligats a la música. Però soc autodidacta amb els instruments. En toco quatre: piano, que és el que em fa sentir més còmoda, guitarra, ukulele i una mica la bateria. 

−Com neix el seu primer tema? Quan tenia 12 anys vaig escriure la lletra de la meva primera cançó: Sense vida. Més tard, just quan començava a aprendre a tocar el piano, vaig rellegir-la i vaig considerar que havia de posar-li els acords i la melodia. 

−Va ser la cançó escollida per a la seva actuació en el concurs El piano de la Sexta... per què? El certamen es basava a explicar una història teva personal vinculada al piano, i la cançó Sense vida tracta sobre el bullying que vaig patir quan anava a l’escola. Va ser la primera cançó que vaig musicar i vaig pensar que el concurs era una bona oportunitat per interpretar- la. En aquest sentit, vull donar les gràcies al pianista i compositor Antoni Tolmos, ja que de seguida va pensar en mi i el meu tema per al concurs i em va facilitar la informació necessària per presentar-m’hi. 

−Què li va suposar guanyar aquest certamen? Primer de tot, no m’ho esperava per a res. Per a mi ha suposat un impuls molt gran a l’hora de creure en el que faig. També em motiva a continuar treballant amb constància i lluitant en el món musical. Si la música és la teva passió, ho gaudeixes. 

−Com definiria la seva relació amb la música? La defineixo com amor a primera vista, ja que tot el que està relacionat amb la música m’interessa des del primer moment i no m’ho puc treure del cap... 

−Li és una forma d’expressar-se o d’evadir-se? Doncs sí. Per a mi la música és una forma d’expressar coses que en el seu moment o bé actualment em costen d’explicar com sentiments, pensaments... entre altres. 

−Quin considera que és el principal repte a l’hora de progressar en el món musical? Per a mi res és un repte. S’ha de picar pedra i treballar per a aconseguir el que es vol. Qui s’esforça i és constant en el que li agrada, tard o d’hora aconseguirà els seus propòsits. Però és cert que, si ets un artista emergent, pot costar una mica més tenir aquest impuls inicial. 

−Quins projectes de futur té? Fa temps que treballo per publicar aviat un EP que s’anomenarà Primer amor. Em fa molta il·lusió perquè gairebé totes les maquetes les he fet jo. M’agradaria ser productora musical i cantant.