Metamizol

El metamizol, també conegut com a dipirona, és un analgèsic i antipirètic que s’utilitza principalment per alleujar el dolor moderat o intens i per reduir la febre. És el principi actiu de marques molt conegudes com Nolotil.

La seva estructura química és molt simple (C13H17N3O4S) i pertany a la família de les pirazolones, un grup de molècules amb propietats analgèsiques.

El metamizol va ser sintetitzat per primera vegada el 1920 a Alemanya per la companyia farmacèutica Hoechst, introduint-se per a ús mèdic el 1922.

Des d’aleshores, ha estat àmpliament utilitzat en molts països, especialment a Europa, l’Amèrica Llatina i Àsia, amb la seva capacitat per alleujar molts tipus de dolor, com el postquirúrgic o els còlics renals.

Tot i els seus beneficis, el metamizol no està lliure de polèmica. La raó principal de la seva prohibició als Estats Units el 1977, i més recentment a països com la Gran Bretanya, Suècia o Noruega, és el risc, tot i que rar, de desenvolupar agranulocitosi, una condició greu que redueix dràsticament el nombre de glòbuls blancs a la sang i compromet el sistema immunitari.

Aquesta reacció adversa, que pot posar en perill la vida, ha generat debat entre la comunitat mèdica sobre el risc-benefici del seu ús.

En canvi, a Espanya, el metamizol gaudeix d’una popularitat extraordinària. Cent anys després de la seva introducció en el mercat, el 2022, es va consolidar com el fàrmac més venut, gràcies en part al seu preu assequible i a la seva efectivitat.

Els professionals sanitaris el prescriuen habitualment per tractar dolors aguts i crònics, així com estats febrils refractaris a altres tractaments. No obstant això, el seu ús ha d’anar sempre acompanyat de supervisió mèdica, especialment en pacients amb antecedents d’al·lèrgies o condicions hematològiques.

El metamizol és un exemple fascinant de com un medicament pot travessar dècades i fronteres produint percepcions radicalment diferents en sistemes sanitaris similars.