Any Assumpció Català i Poch

Seguim aquest any 2025 parlant de centenaris i en aquest cas ho fem d’una gran astrònoma catalana. Enguany, la Generalitat de Catalunya ha inclòs en les seves commemoracions anuals l’Any Assumpció Català, en el centenari del seu naixement. Aquest proper dia 26 de febrer a Barcelona, en una de les aules on ella va donar classes, es donarà el tret de sortida a aquest aniversari.

Assumpció Català està considerada com una figura cabdal en la investigació astronòmica a Catalunya i a Espanya, de forma encara més especial per ser una dona pionera en el seu camp d’investigació. Nascuda el 14 de juliol de 1925 a Barcelona, va demostrar un gran interès per les matemàtiques i l’astronomia ja de ben petita, fet que la va portar a estudiar Matemàtiques, llicenciant-se a la Universitat de Barcelona l’any 1952.

De seguida va començar la seva tesi doctoral, que va compaginar amb la plaça que havia obtingut de docent de matemàtiques a l’ensenyament secundari i en la qual va estar treballant fins el 1975 com a ocupació principal, mentre la seva tasca a la universitat era només com a adjunta interina. L’any 1971 va defensar la seva tesi doctoral en dinàmica de sistemes estel·lars, la primera tesis doctoral d’una dona en matemàtiques a Barcelona, de seguida va començar a preparar oposicions per una plaça permanent a la universitat.

L’any 1975, en oposicions celebrades a Madrid, Assumpció Català va aconseguir la seva plaça permanent a la Universitat de Barcelona com a professora d’astronomia. Així, va esdevenir la primera dona a obtenir una plaça permanent, en certa manera la primera astrònoma professional, de tot l’estat espanyol, i d’això només en fa 50 anys.

La seva activitat docent va durar pràcticament 40 anys, fins al 1991. Va formar nombroses generacions de futurs físics i matemàtics que se sentien atrets per la mateixa passió que ella de descobrir el nostre Univers. En l’àmbit de la recerca va treballar en camps ben variats com el càlcul d’òrbites de cometes, l’observació diària de taques i protuberàncies solars, la història de l’astronomia àrab de la qual ha estat un referent i en els darrers anys vinculada al projecte Hipparcos de l’Agència Europea de l’Espai, que va ser la primera missió a estudiar posicions estel·lars, precursora de la recentment finalitzada missió espacial GAIA.