Els dolors de creixement en els nens

El terme “dolors de creixement” es va documentar per primera vegada a l’obra Maladies de la croissance del 1823. El text va ser escrit pel metge francès Marcel Duchamp (no confondre amb el famós artista del mateix nom) i introduïa el concepte d’uns dolors musculoesquelètics en els nens sense traumatisme ni inflamació evident. Més d’un segle després, el 1951, els metges de la Universitat de Bristol John M. Naish i John Apley van adoptar el nom de síndrome de dolor de creixement. Al llarg dels anys, pares i pediatres han identificat aquest tipus de dolor recurrent sense una causa aparent. La forma de presentació més habitual és a les cames cap al vespre o durant la nit.

S’estima que entre el 10% i el 40% dels infants d’entre 4 i 12 anys experimenten dolors de creixement en algun moment. Malgrat la seva freqüència, la comunitat mèdica encara no n’ha determinat amb exactitud les causes. Alguns estudis suggereixen que podrien estar relacionats amb la intensitat de l’activitat física durant el dia, mentre que altres indiquen factors com la flexibilitat muscular, la fatiga o fins i tot aspectes psicològics com l’estrès o l’ansietat. Encara que els dolors de creixement no tenen una cura específica, hi ha diverses estratègies per alleujar les molèsties, com ara massatges suaus, aplicació de calor, estiraments i, només en casos extrems i sota indicació mèdica, un analgèsic suau.

Tot i que són benignes, cal consultar un metge si el dolor persisteix durant el dia, s’acompanya d’inflor, vermellor o febre i també si l’infant presenta dificultats per caminar o altres símptomes inusuals.

Els dolors de creixement formen part del desenvolupament infantil i, malgrat la seva natura desconeguda, no representen un problema greu de salut.

Amb atenció i paciència, es poden gestionar de manera efectiva, oferint tranquil·litat tant als nens com als seus pares.