Riure i plorar, plorar i riure

M’empasso en un sol cap de setmana els vuit capítols de So long, Marianne, a Movistar Plus, presentada al festival de Canes en 2023 i dirigida pel britànic Paul Wiffen, amb Alex Wolff i Thea Sofie Loch Naess –nom curiós– com a principals protagonistes, sobre la relació sentimental entre l’aleshores jove poeta, novel·lista i cantautor Leonard Cohen i la noruega Marianne Ihlen, inspiradora de la cèlebre cançó del mateix títol. I com que quedo fascinat i encara més encuriosit per aquella història d’amor, que ja coneixia però no recordo haver vist mai recreada a la pantalla, l’endemà miro a la mateixa plataforma el documental Marianne & Leonard: words of love, del 2019, reposat ara amb motiu de l’emissió de la referida minisèrie.

So long, Marianne, considerada una de les millors composicions musicals de tots els temps sobre ruptures de parella, val a dir que servint-se per part del lletrista d’excuses bastant vagues i potser cíniques, que fins i tot apel·len a criatures angelicals (en aquest punt s’ajusta més al succeït de debò el documental realitzat amb imatges i testimonis reals que no l’edulcorada narració televisiva interpretada per actors), apareixia inclosa al primer disc del canadenc –de fet, quebequès– d’origen jueu i ascendència familiar lituana, nascut a Mont-real en 1934, Songs of Leonard Cohen, de 1967.

Goso traduir-ne les tres estrofes inicials al català, en prosa seguida: “Vine a la finestra, la meva petita estimada, m’agradaria d’intentar llegir-te el palmell de la mà. Solia creure que jo era una espècie de nen gitano, abans de deixar que em portessis a casa. Fins aviat, Marianne, és hora de començar altre cop a riure i plorar, i plorar i riure, de tot plegat. Bé, ja saps que m’encanta viure amb tu, però és que em fas oblidar tantes coses: m’oblido de pregar pels àngels i aleshores els àngels s’obliden de pregar per nosaltres.” En fi, com a pretext per partir peres, una mica agafat pels pèls... o per les ales, més aviat. L’únic atenuant, si de cas, la joventut dels dos amants, o si ho prefereixen la seva immaduresa emocional, tot i que ella ja estava casada i tenia un fill: “We met when we were almost young.”

Leonard i Marianne es van conèixer quan eren, en efecte, “quasi joves”, ell amb 26 anys, ella un menys, a la preciosa illa grega d’Hidra (a la foto), però de tot això ja en parlaré diumenge vinent.