Yung Rajola: “L’art fa anys que no és dels artistes”

Yung Rajola, nom artístic de Quintí Casals (Lleida, 1994), va fer el grau de Comunicació i Periodisme Audiovisuals a Lleida i el màster de Ficció de Cinema a Barcelona, on va conviure amb el seu amic D. Mos, que va iniciar-se en el rap i va fer que Rajola també ho fes. Al principi, l’artista lleidatà rapejava “de broma”, però aviat s’atreviria a publicar el seu primer tema, A lo camacu (2018). El seguirien l’EP Colors Pt. 1 (2019) i els discs Cor Trencat (2021) i Peter Pan (2023). El seu últim treball és l’EP Divo del Pop, un recopilatori de cançons seves del 2024.

Què ha canviat entre aquell Yung Rajola que publicava A lo camacu el 2018 i el que ha publicat Divo del pop a finals del 2024?

El 2018 començo a fer música per curiositat i pels riures. Han canviat moltes coses. Pel camí he trobat grans artistes, productors i mentors que m’han ajudat a fer-me un músic de renom. Abans em sentia un impostor que no sabia res de música i ara sento que soc una veu que vol ser escoltada dins el panorama català.

Lleida i Barcelona. Les dos ciutats on possiblement més temps ha passat. Li han sigut o seran fonts d’inspiració?

Són part de mi. M’han vist créixer en diferents etapes, sobretot en la meva carrera musical. Lleida i Barcelona són un yin-yang. És fantàstic poder gaudir de les dos perquè aporten coses completament oposades entre elles. Bones i dolentes. El que té una, no ho té l’altra. I viceversa.

Gairebé des dels seus inicis en el món musical ha gaudit del consell o la col·laboració d’artistes i productors amb talent o de renom en el panorama català. Com es reflecteix això en la seva obra i trajectòria musical? I en aquest sentit, quina influència té actualment Pep Saula (Sexenni) en la seva faceta artística?

Quan vaig començar, la música catalana estava en un parèntesi. La música de trompetes estava a les seves acaballes i vam ser uns pocs que vam començar a portar el so urbà a l’escena emmirallats per la Pawn Gang. “Antes todo esto era campo”. Suposo que ser dels primers i tenir mentors com Hacha Dastral o Sr. Chen va fer més fàcil la meva col·laboració amb artistes reconeguts com Lildami o The Tyets. Sexenni és una altra història. Vaig confiar en ells quan vam fer Crema catalana i ara són un dels millors grups de Catalunya. Em sento orgullós d’haver-los “apadrinat” en certa manera al principi, perquè la nostra relació ha esdevingut genial dins i fora de la música. A més, amb el Pep fem un gran combo; sabem fer bona música plegats.

Tot i que la promoció d’artistes de l’àmbit català és ingent a través de diferents mitjans, la imatge de ‘divos’ del pop que a vegades es ven d’ells creu que s’allunya de la realitat?

Totalment. El 90% dels artistes que surten a entrevistes fan sessions de fotos, gasten morterades de diners en videoclips o venen èxit a les seves xarxes, i no viuen de la música. Tenim altres feines. Alguns fins i tot vides precàries. Gastem molta energia, temps i diners en intentar complir un somni. A més, la indústria catalana no dona per a tant. Qui més guanya a Catalunya és un mindundi a qualsevol altre mercat del món.

Què considera que hauria de canviar perquè la música fos una professió més viable i estable per als artistes?

A totes les indústries, qui més rendibilitza el mercat cultural són els qui maneguen el cotarro. Si tu et pots comprar un Lambo, els qui controlen el circuit tindran un jet. Si només arribes a un Seat, ells tindran un Mercedes. Amb això t’ho dic tot: l’art fa anys que no és dels artistes.

S’ha parlat i es parlarà molt de la música com una eina més per al foment de la llengua. Quin paper creu que pot o hauria de tenir?

El català no està de moda per la jovenalla. Si fem música –o altres variants artístiques com sèries, llibres, pel·lis– que molin, ho consumiran. Jo de petit mirava els animes del 3XL en català perquè molaven. No hi ha més. Ha de ser quelcom natural.

Ja amb la mirada posada en el futur. Considera que els artistes teniu prou temps per treballar entre projectes?

Sí. El que falten a vegades són les ganes o l’esperit. Amb ganes i esperit el temps és infinit.

Amb tot, imagino que té al cap un nou disc per aquest 2025, però no sé si ja té clar quin Yung Rajola ens espera en el seu nou treball?

A poc a poc. Aniran sortint cosetes. Veniu als concerts!