En una illa grega

La minisèrie emesa per Movistar i titulada com la cançó So long, Marianne, sobre l’idil·li de quasi una dècada entre Leonard Cohen i l’artista noruega Marianne Ilhen (amb un guionista de luxe com el cèlebre autor de novel·les policíaques Jo Nesbo, de la mateixa nacionalitat escandinava), transcorre gairebé tota a Hidra, una de denominades illes Saròniques, a mitja hora de navegació del punt més pròxim del litoral de la península del Peloponès i quatre des del Pireu.

L’aleshores jove poeta de Mont-real, aficionat a rascar la guitarra i compondre lletres musicades, però en principi sense cap intenció de cantar-les en públic, perquè no creia tenir bona veu, hi arriba en 1960, procedent de Londres, on gràcies a una beca havia començat a escriure la seva primera novel·la, que enllestiria durant la llarga estada insular. Algú li havia suggerit en una festa de viatjar a aquell indret edènic que visitaven encara pocs turistes, la majoria creadors amb fama de rodamons de l’àmbit de les arts o la literatura. D’aquests darrers, hi havien sojornat en alguna ocasió noms ja reconeguts o que ho serien en un futur com Lawrence Durrell, Henry Miller, Cyril Connolly o Patrick Leigh Fermor.

Cohen rememora a través del seu alter ego Angus Stern l’ambient bohemi, en general més ociós que no productiu, i sobretot alcohòlic, trascolant a les tavernes potser amb excessiva freqüència vasos plens del típic vi amb regust de reïna, d’aquella colla d’expatriats d’arreu del món, entre els quals unes noies vingudes de lluny i “entregades a l’aventura”, a Relat en una illa grega, narració inclosa al volum Un ballet de leprosos, editat en català per Empúries en 2023.

Tot just desembarcats al petit port, els forasters eren rebuts per nadius que els oferien un llit en domicilis particulars, a falta a l’època d’hotels o apartaments, mentre rècules de rucs s’esperaven allà a la vora per carregar bosses, maletes i el que convingués. Encara avui, en tot l’espai illenc no es permet el trànsit rodat. En comptes del brogit de vehicles a motor, la lentitud silenciosa dels mansois quadrúpedes peluts. De fet, Hidra és una vila aturonada de casetes blanques comunicades per carrerons esglaonats, darrere de la qual s’aixequen muntanyes resseques i despoblades, sense carreteres ni a penes camins, d’una grisor mineral que contrasta amb el blau resplendent del mar tot al voltant.

Un quíntuple assassinat va sacsejar la Granja d’Escarp el 1934. Una jove de tan sols 21 anys, Dolors Coït, va ser acusada i detinguda per haver enverinat el marit, la sogra, els cunyats i un nebot de mesos. Part dels fets van tenir lloc a la casa on es criaria l’actual directora de SEGRE, Anna Sàez Mateu, on encara viuen els seus pares. Amb un enfocament personal i periodístic tracta de desentranyar els successos i les motivacions de la protagonista. El relat analitza els crims i les cicatrius emocionals que la veritat d’un cas pot deixar en els implicats.