El ganiveter de seda
Llorenç Melgosa s’allunya dels circuits turístics per posar rostre a l’Uzbekistan
L’Uzbekistan és un país de contrastos. La frase sembla treta d’una promoció d’agència de viatges matussera, però el fotògraf lleidatà Llorenç Melgosa ho confirma. La capital, Taixkent, es manté fidel a l’estètica soviètica. Aquella severa sobrietat monumental de l’urbanisme i l’arquitectura.
En d’altres punts d’aquesta desconeguda república asiàtica, però, es viu a l’edat mitjana. Entre Samarcanda i Bukhara hi ha un oceà de camps de cotó que sembla pintar de color blanc el llegendari traçat del que un dia va ser la Ruta de la Seda. Encara no hi ha arribat el turisme massiu i la gent es mostra hospitalària. “Quan viatjo faig paisatges, però a l’Uzbekistan vaig fer molts retrats perquè la gent t’oferia una autenticitat que costa de trobar.”
Com aquest ganiveter que vivia dins de les muralles de Bukhara.“Tenia aspecte de lluitador grecoromà”, diu Melgosa.
