Javier Hidalgo: "Treballem perquè la societat reconegui la ciència com a una part de la cultura"

A l’exposició Mediterrani es pot observar la biodiversitat del nostre mar, sentir els sons dels cetacis, veure’ls nadar i experimentar amb els diferents tipus de sorra i composició de l’aigua salada. Aquesta és una lectura de l’exposició, però n’hi ha una altra.

Sí. Traslladar a la societat els darrers estudis científics que demostren el recorregut de sobreexplotació que es fa del Mediterrani. Des de l’àrea d’investigació i coneixement de la Fundació la Caixa, creiem que és important la divulgació científica i un dels nostres objectius és atansar la ciència a la societat, de fet, treballem perquè es vegi la ciència com una part de la cultura. Nosaltres som de cultura mediterrània i estem posant en risc l’ecosistema del nostre mar. Les seves característiques úniques ens fan únics a nosaltres també. L’exposició vol traslladar la idea que és important investigar el Mediterrani i comprendre la seva biodiversitat per tal de protegir-la. Vivim un moment crític en el que és possible que ofeguem l’ecosistema propi del Mediterrani.

Què fem per posar-lo en perill?

L’estem sobreexplotant a nivell pesquer i també des del punt de vista demogràfic. S’hauria de fer una llei de costes més restrictiva per evitar la superpoblació, que és sinònim de més contaminació. Això afecta els animals i a nosaltres, que ens alimentem dels peixos del Mediterrani.

Podria arribar a ser perillós menjar peix?

No es tracta solament de menjar, sinó en general de la supervivència de l’ecosistema. Tots els contaminants que aboquem al mar acaben als peixos que l’habiten i paradoxalment, nosaltres contaminem i ens mengem els contaminants. De fet, l’OMS recomana a les embarassades no menjar alguns peixos per la quantitat de metalls pesats que contenen. A l’exposició de Lleida s’hi poden veure alguns exemples d’on acumulen els peixos el metalls.

Com es pot evitar?

Amb legislació, campanyes de conscienciació i també seria beneficiós que es protegís el Mediterrani com un espai natural. Hi ha parts del mar que estan protegides legal i medioambientalment però caldria considerar-lo com la joia que és i protegir-la i guardar-la com es mereix.

Per respectar i estimar, cal conèixer el passat, present i futur. L’exposició es remunta fins a l’inici del mar com el coneixem avui dia. Pocs saben que abans de mar va ser desert.

El Mediterrani no està tancat i es comunica amb l’Atlàntic per l’estret de Gibraltar però no sempre ha sigut així. Fa sis milions d’anys l’estret de Gibraltar es va tancar convertint el mar en un desert. Un moviment de plaques tectòniques va fer que tornés a esdevenir el mar Mediterrani, això sí, no va ocupar tot l’espai que banyava abans, per això hi ha salines, per exemple. Tot això s’explica en un audiovisual molt revelador.

Com a responsable d’exposicions científiques de la Fundació la Caixa, hi ha tendències en aquest sector?

Quant a la temàtica, procurem estar alerta als programes de divulgació científica internacionals. Per treballar perquè la societat integri la ciència com quelcom cultural, des del 2012 impulsem un nou tipus d’exposicions que són un pas més de la interactivitat: la interactivitat bidireccional. És a dir, registrem els interessos científics dels visitants, opinions i suggeriments i les traslladem als científics. Fins ara solament es feia arribar informació de científics a visitants.