Ramona Solé: "Volia trencar amb el tòpic que els pobles són tranquils"

Treballa fent números, però la passió de Ramona Solé són les lletres. És una lectora voraç. El 2016 que acabem de deixar enrere va passar de recomanar llibres al blog tumateix-llibres.blogspot.com.es/ a estrenarse com a escriptora amb la novel·la negra ‘Quaderns’ i a coordinar el recull ‘Assassins de Ponent’, ambdós publicats per Llibres del Delicte. És d’Alfés i viu als Torms, un món rural desmitificat en la seua literatura. “Volia trencar amb el tòpic que els pobles són tranquils i tothom es coneix: no sabem què passa de portes endins, quins secrets amaguen els veïns.”

El 2007 va iniciar un blog en el qual ressenyava llibres a un ritme de lectora voraç. Com es va iniciar aquesta història d’amor amb la lectura?

No recordo quan es va iniciar, això deu voler dir que és un hàbit que tinc des de sempre. Ja la padrina acostumava a comprar-me TBOs cada cop que anava a Lleida (que llavors no era gaire sovint), i recordo la mare explicant-me històries i contes des de petita, igual com fa ara amb els néts. El pare amb el llibre obert –de Círculo de Lectores– abans de sopar també és una imatge habitual de la meva infantesa. Sempre he tingut llibres a la meva disposició. Així que l’amor no és només per la lectura, sinó també pels llibres físics. Encara que també en llegeixi alguns de digitals.

I va fer el salt de lectora a escriptora. Quaderns és una novel·la de misteri que, a la vegada, era un inquietant retrat de la vida rural.

Igual com m’agrada rebre històries, també m’agrada contar-ne. Fa molt temps que tinc coses escrites, però poca gent les havia llegit. Més que decidir-me a escriure, el que m’ha costat ha sigut ensenyar el que tenia escrit. L’escenari de Quaderns és rural, perquè potser és el que conec millor. No tinc gairebé mai clara tota la història des del principi, però sí que sé de què vull parlar. En aquest cas volia trencar amb el tòpic que als pobles no et pot passar res, que són tranquils, i que tothom coneix els seus veïns. En realitat, només coneixem el que passa de portes enfora. A l’interior de les cases s’hi poden amagar molts secrets. També em va inspirar el personatge de Giacomo Casanova, un home que anava amb moltes dones, però que, a la vegada, eren elles les que reclamaven i s’aprofitaven dels seus serveis. Vaig creuar les dues idees, i hi vaig posar una mica de misteri, sang...

I quan encara fumejava Quaderns de tan poquet com feia que havia sortit del forn, s’embranca a coordinar un llibre col·lectiu. Parli’ns d’Assassins de Ponent... Vostè n’és la instigadora.

Era una idea que tenia al cap des de feia molt temps. Al blog parlo de molts gèneres, i d’autors d’arreu, però sempre intento que hi hagi lectures en català i, per suposat, autors lleidatans. Em sembla que de vegades els lectors no ens apartem de la nostra zona de confort i ens costa apropar-nos a escriptors nous que poden ser sorpreses molt agradables. Així es va anar formant la idea d’aquest recull. Li vaig comentar a Marc Moreno, editor de Llibres del Delicte, li va agradar molt, i ens vam posar en marxa. Amb alguns escriptors ja ens coneixíem, però amb d’altres hi vaig contactar per primera vegada. Tots van reaccionar molt bé. Ens ho vam agafar amb ganes i il·lusió, vam treballar molt bé junts i crec que es nota aquest bon ambient.

Treballa fent números, però sembla que li agraden massa les lletres perquè la frenètica activitat literària del 2016 hagi estat un parèntesi.

Els números són una obligació i les lletres, un plaer. Segueixo escrivint, tinc uns quants projectes oberts i tampoc voldria que això m’impedís seguir amb la meva activitat al blog, perquè és un món que m’agrada molt.

A banda de recomanar llibres al blog i a les xarxes socials, ara també col·labora al programa ‘DiS’ de Lleida TV. Com ha estat l’experiència?

Difícil! Sóc força vergonyosa i no em resulta fàcil posar-me davant d’una càmera. Això i la falta d’experiència, encara es deixen notar, però l’equip m’ha ajudat molt i poder parlar directament als lectors recomanant llibres que m’han agradat també és molt gratificant.