Josep Patsi: "Evito els restaurants il·luminats amb fluorescents, trobaria el menjar diferent"

Parla amb la sinceritat i la calma de qui té les coses clares, de qui no s’acomoda amb els èxits i assumeix que sempre hi ha un problema nou que et pot complicar la vida. És en aquests reptes que Patsi es manté viu, que assumeix les pròpies limitacions per buscar noves respostes i no donar-se per vençut.

Vostè va començar ben aviat a la Taurus d’Oliana.

Havia fet el COU i vaig entrar a l’oficina tècnica a mitjans dels setanta. Aleshores començaves calcant plànols amb ròtring; després, feies algun projecte de petits utillatges per doblegar xapes o una matriu; més tard, podies dibuixar motllos d’injecció d’alumini i plàstic, i, finalment, dissenyaves algun producte.

Un model d’empresa que la globalització ha obligat a redefinir. Què hem perdut pel camí?

Aquest és un mal endèmic a molts sectors industrials del país. L’externalització de bona part de la producció a l’Àsia ha fet que es perdi un coneixement que només s’aconseguia amb l’experiència de treballar al peu del canó i conèixer tot el procés. Ho hem perdut i costarà de recuperar. Molta gent que era especialista s’ha jubilat sense que hi hagi un relleu generacional efectiu. Ara que fabricar a la Xina ja no és tan rendible, a poc a poc va tornant part de la producció industrial a Catalunya i moltes empreses s’adonen que no és fàcil trobar gent amb experiència i proveïdors solvents.

Quan va arribar a Torà, què pensa que van valorar del seu currículum?

Vaig venir a viure a Guissona perquè m’hi vaig casar. A Led C4 de Torà no buscaven ningú, però m’hi vaig presentar igualment. Era un divendres a la tarda, em van fer una prova i dilluns al matí començava a treballar-hi. S’havia de resoldre un problema amb l’AutoCAD, que havia après pel meu compte, i si et donaven una hora i mitja, vaig fer-ho en vint minuts. No es valorava tant un títol universitari com ser resolutiu i viure a la comarca. Si ets del territori, és més fàcil que t’impliquis en la feina a un nivell que potser costa més de trobar a les grans ciutats, perquè aquí no hi ha tantes opcions.

Vint anys més tard, li truquen des de la Xina per concedir-li un premi internacional de disseny.

Els asiàtics ara comencen a donar molta importància al disseny, estan creixent i cada vegada el tenen més en compte. És una làmpada molt mediterrània, amb unes ondulacions que poden recordar unes línies gaudinianes. Projecta una llum indirecta molt agradable, fins i tot els representants alemanys em van felicitar per aquest model abans de guanyar el premi.

No és habitual aquest tipus de feedback?

No gaire, i encara menys amb aquest tipus de peces. Ells són molt minimalistes, no els treguis de formes llises i clares, quadrats i redones. Em va sorprendre que es vengués tan bé.

En els dissenys, hi ha gustos diferents segons la cultura. També en la manera d’il·luminar?

Si vas a segons quines ciutats asiàtiques, com Hong Kong, sembla que no es faci mai de nit. En canvi, a Alemanya tendeixen a il·luminar els carrers que sembla una pel·lícula de por. Fins i tot els locals públics són molt foscos; a vegades, als restaurant gairebé no veus ni el que menges. En canvi, a Madrid, els agrada posar molta llum al menjador de casa, que n’hi hagi molta a tot arreu.

Ara ens sembla impensable viure sense llum elèctrica, però no fa tants anys que forma part de la nostra vida quotidiana.

Realment, és important seguir el cicle circadià. Mantenir els bioritmes i habituar el cos amb relació a la llum natural. L’ideal seria treballar durant el dia i amb llum solar, però la majoria no podem fer-ho. La il·luminació afecta la nostra capacitat de concentració. La freda excita més, per exemple, per això a moltes empreses els agrada posar-la. Però si t’activa massa, et poses nerviós, tampoc rendeixes i a la llarga no és convenient. S’ha de trobar un equilibri perquè la gent estigui còmoda i rendeixi. Hi ha gent més o menys fotosensible, jo en sóc molt.

Defecte personal i professional. Ho té molt en compte a l’hora, per exemple, d’escollir un lloc on passar l’estona?

Si puc, evito els restaurants il·luminats amb fluorescents, per exemple, fins i tot trobaria el menjar diferent. Prefereixo il·luminacions més tènues i focalitzades.

I això que hi ha molts estudis i tipus de llums diferents per augmentar les vendes.

Jo no les sé distingir, però sé si estan utilitzant les bones. Els llums tenen un índex de reproducció de color o cromàtica, que és la seua capacitat per deixar-nos veure els colors originals de les coses. Per al comerç es fan servir llums que accentuen uns colors o d’altres per fer ressaltar els productes. L’altre dia vaig anar a la Boqueria de Barcelona i aquell peix semblava viu, i les grans cadenes de roba també treballen molt bé, utilitzen una llum que fa ressaltar molt bé els teixits.

Saber això el converteix en un consumidor més perspicaç?

Si hi tinc accés, aparto els productes dels focus de llum, sigui una safata de carn o una camisa.

Quan es tracta de casa seua, què és el que valora i té en compte a l’hora d’il·luminar-la?

Jo vaig estar molt de temps amb una bombeta quan era jove. Després, entres en el món de les làmpades i, primer, mires l’estètica, però després et fixes en la funcionalitat. Abans de comprar res, penso per a què ho necessito. La tendència és jugar amb les llums indirectes i posar-les de manera que il·luminin escenes, que focalitzin l’atenció.

Què recomana, doncs, per a aquells pisos foscos que han d’obrir el llum encara que siguin les dotze del migdia un mes de juliol radiant?

Jo sóc de llums càlides, d’entre 2.700 i 3.000 k. La informació ha de sortir a les capses de les bombetes o les làmpades que tenen els leds incorporats. Els llums amb l’índex de reproducció de color més alt encara són les halògenes, les de tota la vida, però els leds cada vegada són més eficaços amb els colors i més eficients des del punt de vista energètic.

I més complicats de resoldre des del punt de vista del disseny?

No, el problema no és si porten el led integrat o van amb bombeta enroscable. Com més net i pur és un disseny, més complicat és de resoldre des del punt de vista tècnic. El més fàcil són les grans làmpades barroques, perquè pots passar el cablejat pertot arreu que no es veu.

El valor afegit és estètic?

No veure un cargol necessari per collar la làmpada al sostre pot duplicar-ne el preu, per exemple. La nostra feina és fer viable tècnicament el disseny sobre el paper.

L’alternativa és ensenyar-ho tot.

Com en les línies vintage que busquen imitar el llums halògens clàssics. Jugar amb els acabats, exagerar les juntes, posar cargols més grans i treballar amb peces cromades.

En quin dels dos àmbits es troba més còmode?

Allà on hi hagi reptes. Ara, però, em dedicaré sobretot al disseny de la línia Grok, considerada la més exclusiva de la marca.