EL PERFIL
Josep Camarasa: "La bandera és la meva aportació al procés"
El passat 9 de novembre, a la inauguració del primer carrer commemoratiu del 9-N, ubicat a Montoliu de Lleida, una bandera de 4,20 × 5,60 m onejava al carreró al·legòric del procés: costerut i sense sortida, amb un projecte d’obres per obrir-lo. El Josep de Corbins aguantava estoicament el pal de la bandera que l’havia fet estar tota la nit despert, acabant de cosir el seu homenatge a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Carme Forcadell. El Josep Camarasa és “el de la superbandera” en qualsevol acte reivindicatiu del procés.
Per què sacrifica hores de son per cosir una bandera?
La bandera gegant que passejo a totes les manifestacions a favor de la independència de Catalunya és la meva aportació al procés. Ho faig per les llibertats i la dignitat de Catalunya. En el cas de la del dia de la inauguració del carrer del 9-N de Montoliu de Lleida, no em van arribar les impressions de les cares de les conselleres fins a darrera hora de la tarda i se’m va fer tard. Però altres vegades m’organitzo millor.
Va passar-se les tres hores d’espera i de discursos de l’expresident Mas aguantant la bandera. La força del sentiment va guanyar el cansament de la nit despert?
Segurament. Recordo que el cos em tremolava. No és fàcil aguantar una bandera d’aquestes dimensions amb un pal d’11 metres que, per cert, vaig haver de comprar a Itàlia, perquè aquí no en trobava cap de desmuntable.
Quan va començar amb la superbandera?
La primera manifestació a la qual vaig anar va ser la del 2010, quan van tombar l’Estatut. Jo, fins a aleshores, no era independentista, però sentir el menyspreu i el rebuig del Govern espanyol i els atacs a la meva llengua i a la meva cultura em va rebel·lar. La primera bandera era una de dedicada en exclusiva al CAT, en solidaritat amb el senyor Bonastre, al qual van multar per portar l’enganxina a la matrícula. Després ha anat creixent amb el procés i també amb les injustícies que es fan.
Deu tenir molta disponibilitat de temps.
En absolut. Treballo, i el dia que he d’anar a algun acte he de demanar festa a la feina. I per cosir els lemes adequats a cada manifestació, passo hores i més hores, després de treballar, ja de nit.
Té vinculació política?
Jo vaig per lliure i vull que segueixi sent així. Molts cops, m’han suggerit que busqués subvencions o patrocinis, perquè em costa molts diners no solament imprimir les teles, sinó també els desplaçaments. L’altre dia, quan vaig anar a Barcelona a donar suport al president Artur Mas, em vaig gastar gairebé 300 euros.
El reconeixen pel carrer?
Sí. És que rodo molt i la bandera no és discreta [riu]. Fa poc, la Carme Forcadell se’m va apropar per agrair-me l’esforç i el suport, i davant del Parlament, algun diputat, també. Hi ha vegades que fins i tot em conviden a participar en calçotades i altres actes a favor de la independència. D’altres, la majoria, vaig on crec que és important donar suport.
