Marta Quintana: "Si consideres que un bar t'ha fet un cafè dolent, tens dret a no pagar-lo"

Què fa una gestoria alimentària?

Assessora legalment i tècnicament tot tipus d’empreses relacionades amb l’alimentació. El dret alimentari és bastant desconegut i, en canvi, absolutament necessari perquè la teva empresa evolucioni i per evitar problemes greus. Generalment, si vénen a nosaltres, és perquè s’han trobat amb algun problema, però el que realment seria interessant és que s’assessoressin en dret alimentari de manera preventiva. La gent pensa que complir la llei és car, però el que resulta car és pagar una multa de 600.000 euros per incompliment de la normativa d’al·lèrgens, per posar un exemple. La prevenció sempre és més econòmica i et fa més competitiu.

S’ha trobat amb algun problema greu?

Sí. Un restaurant va venir a la gestoria perquè havien donat un plat a una nena al·lèrgica sense informar del risc. Va estar a punt de morir. Per llei, els restaurants estan obligats a facilitar als clients la fitxa de cada plat, en la qual s’especifica el risc de contingut d’al·lèrgens.

Com és possible que els restaurants no compleixin la llei?

És un fet. I hi ha tres explicacions, per a aquest fet intolerable. Les inspeccions no són prou completes, el sector no està professionalitzat i els consumidors ens queixem poc.

Desenvolupem el que diu. Què vol dir que el sector de la restauració no està professionalitzat?

Avui dia, qualsevol pot obrir un bar o un restaurant. I no és el mateix cuinar a casa que en un restaurant, s’han de tenir en compte moltes coses que no es tenen. Organitzo cursets d’al·lèrgens als quals no ve ningú, encara que els surti gratis, perquè no hi ha conscienciació. Pensen que no passarà res, però si passa alguna cosa, pot ser mortal. No parlem solament de les fitxes dels plats o del cartell alertant que en aquell establiment són sensibles als al·lèrgics, sinó també de tenir en compte la separació d’estris per cuinar els plats lliures d’al·lèrgens per evitar traces. Tothom té dret a poder sortir a dinar i sopar als restaurants i cada cop hi ha més persones intolerants o al·lèrgiques a l’ou, la llet o la fruita seca, que són alguns dels principals. En aquest sentit, sempre dic que hi ha una gran oportunitat de negoci que no entenc com no ha vist ningú: un bar o restaurant totalment respectuós amb els al·lèrgens.

Deia que ens queixem poc. En aquest sentit, tenim dret a deixar de pagar un cafè dolent?

Sí. El que s’ha de fer és demanar el full de reclamacions i fer-hi constar que hem deixat a deure el cafè, o el plat, o el menú sencer. Una còpia s’ha de lliurar a l’Oficina del Consumidor de l’Agència Catalana del Consum, que són molt efectius en el procés. Primer, parlaran amb el restaurant i faran les comprovacions necessàries i, després, et fan arribar les conseqüències del procés.

No ens poden imposar una penalització per no pagar? I si truquen als Mossos?

El màxim que et pot passar és que, al finalitzar el procés, hagis de pagar el deute. Si és un cafè, doncs un cafè. Si es personen els Mossos, se’ls donen les explicacions pertinents i es procedeix amb la denúncia a Consum. Cap problema.

Però això no ho fem.

Hi ha la creença que és un tràmit llarg i infructuós, i no és així. D’altra banda, jo dic que estaria bé incloure a l’escola i l’institut classes de dret alimentari per poder conèixer i exercir els nostres drets com a consumidors.

Una de les coses que fa és assessorar en l’etiquetatge dels aliments. Ens podem fiar del que diuen les etiquetes?

En la majoria dels casos, no. El que comprem és màrqueting. Una empresa ha de poder demostrar científicament i legalment que les paraules que utilitza per vendre el seu producte són veritat. Avui dia, s’utilitzen paraules com ara saludable o ecològic amb molta freqüència, i no sempre és veritat. Per exemple, Danone va haver de rectificar la publicitat del producte Actimel en què publicitava que millorava les defenses perquè l’Agència de Seguretat Alimentària (EFSA) va dir que no hi havia cap evidència científica que avalés les bondats que la marca anunciava, tot i que Danone va presentar estudis en els quals, segons ells, es demostrava que sí, però van ser rebutjats per l’EFSA. Per això, Actimel va afegir vitamines B6 i D per poder publicitar aquestes propietats. A més a més, hi ha una altra cosa: tots aquests productes que inclouen omega 3 o altres vitamines prometent beneficis cal saber que el que fan és afegir aquests components en petites quantitats per poder publicitar-los, però perquè produeixin efectes en l’organisme n’hauríem d’ingerir molta quantitat cada dia, quan hi ha aliments que ja porten la quantitat necessària.

I què recomana?

Als consumidors, que siguin conscients i no es deixin enganyar. A les empreses, assessorament. Fins ara, hem parlat d’alertes, però també podríem parlar dels beneficis de conèixer la llei i els processos dels sistemes alimentaris.

A què es refereix?

Moltes vegades visito empreses que fan coses en el seu procés productiu que són úniques i exquisides, dignes de publicitar-les. És important treballar la comunicació, però a Lleida, en general, ens falta autoestima empresarial. I aquí es fan coses molt ben fetes que no es coneixen.

Canviem de terç. El dret alimentari inclou la marihuana. Per què hi ha països on es poden fer infusions de maria i d’altres on no?

A Europa hi ha una legislació harmonitzada per a molts aliments, que inclouen plantes, però la marihuana i l’estèvia no ho estan. Això significa que cada país decideix la seva legislació. En aquest sentit, trobem que Itàlia autoritza la llavor del cànem i Espanya no, però per un reconeixement mutu es pot importar el producte aquí, encara que no sigui legal la seva producció. El que sí que es pot fer a Espanya és cultivar un tipus de planta de marihuana que porta menys del 0,2 % de THC, que és la substància psicotròpica. Les plantes que tenen menys del 0,2% de THC no estan considerades droga.

I si no es poden fer infusions ni res, què se’n fa?

Teixits i construccions. Lego, per exemple, en fa peces, perquè la fulla de la marihuana és molt consistent. Si algú en fes infusions, seria alegal, no il·legal, perquè la planta és legal.

Però com se sap si una plantació de marihuana és legal o no?

És un risc econòmic. A Europa tenen maneres de fer l’anàlisi in situ, però a Espanya s’emporten la planta, destrossen la plantació i, si després resulta que és legal, el mal ja està fet.