Carme Barrera

La Carme Barrera és la propietària de la botiga de decoració Espai A47 de Lleida, una concept store on es barreja art, cultura i comerç. Un espai obert on conviuen en harmonia diferents estils de mobles i elements decoratius. Tot plegat, demostra el canvi de paradigma que s’ha produït en la decoració de les cases. Descobrim com érem i com som ara a l’hora de vestir casa nostra.

Ha canviat molt la manera com moblem i decorem les cases en els darrers anys?

La crisi ha fet que la gent es desprengui de la parafernàlia i busqui la senzillesa. Es fuig de la casa-aparador i s’opta pel que és essencial. Es volen cases amb personalitat, espais oberts on sentir-se a gust, un lloc on voler tornar al final del dia i sentir-se’l teu. Vénen molts clients dient que no s’acaben de trobar bé a casa i és importantíssim, sobretot ara que la gent tendeix a estar-s’hi més, a viure-la.

L’anomenat ‘nesting’, que es refereix a la tendència de quedar-se a casa el cap de setmana, llegint, cuinant... propi de la generació dels 80, a la qual, suposo, decora moltes cases...

Sí, en aquest sentit avui dia es conviden als amics a casa, i el que importa no és ensenyar la vaixella o que vegin que tot està perfectament exposat com en un aparador. El que els interessa és compartir i viure l’experiència. Així, per exemple, mentre uns cuinen, la resta està al voltant amb una copa de vi seguint la conversa general. Per tant, això ja significa que la cuina i el menjador han de ser un sol espai. La cuina està integrada al menjador, però no com una office antiga, sinó que és una part del menjador com pot ser el sofà.

Què fa quan li diuen que no s’hi estan bé a casa?

El principal objectiu de la decoració avui dia és que sigui funcional. Jo sempre dic que nosaltres no venem mobles sinó solucions. És important conèixer el dia a dia dels nostres clients, gustos, què fan i com ho fan a casa, per tal que la casa s’adapti a ells i no a l’inrevés. El que acostumem a fer, doncs, és, després de saber qui són i com són, observem el seu espai i el redistribuïm. Generalment el seu malestar es soluciona alliberant espai, traient coses. En aquest sentit, una cosa que es fa ara i que era impensable fa uns anys és la reutilització de mobles. No és solament una qüestió d’estalvi econòmic és també una manera de donar personalitat a la casa.

Diu que és una manera de donar personalitat a la casa, quines més hi ha?

La principal és concebent els espais com solucions a les necessitats de la família. Avui dia no es porta allò de posar tots els mobles a conjunt, les cortines de la tonalitat de les parets i els tocs decoratius en la línia. Avui dia es tracta de barrejar diferents estils amb harmonia. En aquest sentit, xarxes socials com Instagram i Pinterest faciliten la meva feina, ja que els clients m’ensenyen allò que els agrada i podem ajustar-nos encara més als seus gustos. Tot i que he de dir que la nostra botiga és tan gran que procurem tenir precisament tots els estils barrejats i generalment, el client ja se sent atret aquí per un estil o altre.

Se’n parla molt a les xarxes, precisament, i també a les revistes del sector, de l’estil nòrdic. Com és i per què està tan de moda?

La gent busca materials experiencials, com ara la fusta, que és orgànica i al tocar-la t’aporta quelcom més. L’estil nòrdic es porta en molts aspectes, també educatiu si et pares a pensar. I més que estil nòrdic crec que la gent ha fet un canvi de xip i vol això, senzillesa i centrar-se en el que és essencial. Hi ha hagut un canvi de relacions socials, la gent no busca aparentar sinó sentir, i això es trasllada també a com es decora la casa. El nòrdic està predominat pels colors blancs, la fusta natural, mobles de línies simples i funcionals, elegants. Una altra tendència és la industrial vintage marcada per elements més expressius com el ferro i la fusta antiga, mobles amb història al darrere. Generalment, aquestes peces són més pesades, en termes decoratius i visuals, així que s’utilitzen amb comptagotes a les llars, però també donen personalitat a l’estança.

La gent encara distingeix la sala d’estar del menjador?

No, no. La generació dels nostres pares potser encara conserven saleta, però avui dia el que es fa és totalment el contrari. Abans comentava que la cuina s’acostuma a integrar al menjador perquè són dos espais que fan la mateixa funció: espais comuns que la família comparteix i viu, un cuina mentre parla o mira com fan els deures els fills, juguen... Avui dia, la taula del menjador és el centre de l’univers de la casa, quan abans estava reservada als dinars dels festius. Ara la taula és gran i còmoda, de material tot-terreny.

Hem parlat del menjador i la cuina, però i la resta d’estances?

El mateix canvi social del que parlàvem abans que implica quedar-se amb allò que importa i és essencial, va lligat al que avui dia anomenen criança conscient, on ressonen pedagogies com Montessori o Waldorf. Doncs això repercuteix a l’habitació de matrimoni i a la dels nens. En primer lloc, ens demanen tenir en compte posar un bressol enganxat al llit. En el segon, el canvi més important és de plantejament. Abans, els pares muntaven l’habitació i el nen s’adaptava. Ara es va construint segons les necessitats de cada etapa de l’infant.

Ja no es canvien l’habitació per la comunió?

[Riu] No, està en constant canvi. Tampoc es posen taules d’escriptori de cara a la paret. Ara es posen a l’aire o mòbils, cosa que també es procura a les aules de les escoles. Cal dir, però, que sovint passa que els nens fan els deures a la taula del menjador mentre la mare o el pare treballen a l’ordinador portàtil al seu costat. Encara que poden tenir cadascú la seva habitació per dormir, el menjador és el punt més viscut de la casa, l’estança més gran i còmoda que dóna servei a tots els membres de la família que, cada cop més, volen compartir espais.

El moble de la tele... existeix?

És un concepte obsolet. De fet, hi ha cases que no tenen ni televisió o que si la tenen, no és un objecte central. Ara, la majoria l’han substituït per les tablets i l’ordinador.

Per aconseguir trobar el moble que ens escau i la decoració que ens serà més útil seria ideal comptar amb un decorador. És un servei molt car?

Sovint ens confonen amb interioristes, que són els que s’encarreguen de les obres d’una casa. Nosaltres som decoradors i el nostre servei ja està inclòs al preu dels mobles, no cobrem a part per un projecte. Fem l’anàlisis de les teves necessitats i et donem solucions a partir dels mobles i decoració.

La seva botiga de mobles és més que això. Acull exposicions, trobades empresarials, fan tallers artístics i educatius... Quin és el seu objectiu?

Igual que casa meva, que sigui un espai de la gent, que aporti a la societat i la cultura lleidatana. A vegades em diuen que és una botiga pròpia de Barcelona i m’agradaria canviar aquest complex lleidatà. En aquest sentit, també formo part de l’associació Slow Shop des d’on promocionem un comerç innovador i de casa.