LLIBRES
Emili Bayo: "Ara estic treballant en una novel·la sobre el procés"
Ara fa vint anys, Emili Bayo va publicar la seua òpera prima, ‘Traïdors i covards’. Sense ser-ne gaire conscient, va fer història. Per primera vegada, Lleida es convertia en escenari d’una novel·la. Des d’aleshores, s’ha consolidat com un narrador amb veu pròpia a la literatura catalana actual. El 2015 va guanyar el premi Crims de Tinta amb ‘Puta pasta’, que va ser un dels més venuts per Sant Jordi. Lluny d’acomodar-se, enguany s’ha estrenat com a novel·lista en castellà amb ‘Tan tuyo como tu muerte’.
uan va acabar la primera versió de Puta pasta, Emili Bayo va deixar reposar l’original, com sempre fa. “Necessitava distanciar-me’n”. I va canviar de llengua. El resultat, la novel·la policíaca Tan tuyo como tu muerte (Versátil), que ha estat el llibre preferit pels lleidatans aquest Sant Jordi.
Després de vint anys de carrera i una desena de llibres publicats, no era un risc canviar de llengua?
Una mica sí, i ha estat una sorpresa agradable que el públic que em coneixia com a autor en català hagi acollit tan bé el llibre. Vaig començar a escriure en castellà per canviar de registre i m’hi vaig sentir a gust, em va sortir amb molta fluïdesa. Ho havia provat alguna altra vegada, però no m’havia sortit natural. Sóc professor de llengua i literatura castellanes i el castellà és la meua llengua materna, però de vegades no saps per què però no et funciona. Per fi em podrà llegir l’extensíssima família que tinc fora de Catalunya.
Un dels encerts de Tan tuyo como tu muerte és el sergent Abel Claramunt, un policia malcarat al qual sabem que queden pocs mesos de vida.
És un personatge d’elaboració lenta. D’entrada, no estava previst que estigués sentenciat a mort. El vaig anar perfilant per mostrar-lo emotiu i esquerp. Un home rude que, a la vegada, es torna boig amb l’òpera.
Els diàlegs són propis del millor cine negre.
He begut del cine negre, cert. I de la novel·la negra clàssica. Tot i que en aquests referents els protagonistes són personatges que treballen en solitari i jo he optat per reforçar el caràcter d’Abel Claramunt contraposant-lo al de la seua ajudant. Em donava molt joc. Ella és una jove que comença, ell un home que es mor; ella és tota il·lusió, ell desencant... No m’invento res: Cervantes ja ho va fer al Quixot. M’interessava donar profunditat als personatges. Per sobre del gènere sóc novel·lista. La trama és important, però no ho és tot. De fet, hi ha una doble trama.
Torna a ambientar la novel·la a Lleida.
Lleida sempre ha estat present en els meus llibres. En aquest també hi apareix un bosc proper a Alfarràs. Ara em sembla increïble que fins al 1997 no s’hagués ambientat cap novel·la a Lleida. No vaig tenir cap referent literari per construir Traïdors i covards. Hi surt una Lleida poc turística, la de la Balàfia dels anys seixanta.
La mirada del sergent tampoc no és idílica: “Això és tan petit que entrepusses al centre i caus a l’extraradi”.
Claramunt té un passat lleidatà que desconeixem, però ve de Barcelona. Arriba aquí mig castigat i té una mirada àcida, irònica i de fora. Aquesta mirada nova sobre la ciutat m’interessava molt.
Diu que necessita canviar de registre, distanciar-se del que escriu quan acaba la primera versió. Què es va gestar mentre reposava Tan tuyo como tu muerte?
Una novel·la molt diferent que està molt avançada. És una sobre el procés independentista que viu Catalunya i l’ambiento els dies anteriors a l’inici de la campanya de la eleccions del 27-S. Serà molt diferent, amb diferents veus narratives, però també és de gènere negre, parteix d’un fet delictiu.
