Rafa Melero: "Després dels atemptats em van ovacionar per ser Mosso en un acte literari"

Costa de creure, amb l’èxit que ha tingut, que hagués de recórrer a l’autoedició per publicar la seua primera novel·la, L’ira del Fènix.

L’èxit és molt relatiu. És cert que tinc la sort de tenir lectors molt fidels, que he pogut veure traduïts els meus llibres i que mai no m’hauria imaginat que em donarien un premi literari com el de Cartagena Negre. Això és una gran alegria i un gran estímul per seguir treballant. Respecte al fet que em rebutgessin un parell d’editorials o que d’altres em diguessin que me’l publicarien si m’ho pagava jo... tot oblidat. No sóc rancorós ni venjatiu. L’important és que com a bon atleta que mai no he deixat de ser, he seguit lluitant i a l’octubre publicaré la quarta novel·la. Però sempre volo arran de terra perquè sé que la caiguda pot ser dolorosa.

Què ens en pot avançar?

Doncs per començar, el títol: El secreto está en Sasha. Serà la tercera novel·la protagonitzada pel sergent dels Mossos d’Esquadra Xavi Masip, però és un llibre molt diferent als anteriors.

Xavi Masip va ser una gran troballa. És vostè?

No, no! Jo sóc mosso i durant tretze anys vaig fer d’investigador, però Xavi Masip és una barreja de molts investigadors que conec. El que és veritat és que és un personatge molt real, per això enganxa.

Què investigarà, ara?

En aquesta ocasió, l’assassinat d’una dona de l’alta societat barcelonina l’aproparà a la màfia russa i a la prostitució després que el sergent Masip relacioni aquest cas amb una mort de Girona. També hi ha una part de l’acció que transcorre a Lleida. És una mica circumstancial: el faig venir a la comissaria dels Mossos. A Vilanova de Meià hi passen més coses, però no puc explicar-les sense espatllar la trama.

El seu llibre anterior, premiat a Cartagena Negra, no estava protagonitzat pel sergent Masip, sinó per un delinqüent, Ful.

Vaig començar a escriure El secreto está en Sasha tot just després de publicar la segona entrega de Masip, La penitència de l’àlfil, però vaig haver de parar. Em sortia massa fàcil i no et pots acomodar. Vaig decidir aparcar el projecte i posar-me a fer una cosa radicalment diferent. Tan diferent, que em posava en la pell d’un delinqüent. M’ho vaig passar molt bé escrivint-lo i el llibre va tenir molt bona acollida: no puc demanar més. Em sento molt orgullós que un llibre amb la Seu Vella a la portada i que transcorre a Ponent hagi voltat per tot Espanya i s’emporti un premi a Cartagena: no descarto fer un altre llibre amb Ful...

D’on treu el temps?

D’on puc. El temps no és excusa quan vols fer una cosa. Aprofito els viatges en tren per anar a reunions de feina o per assistir a festivals de novel·la negra per llegir. I ara fins i tot puc escriure. Abans necessitava silenci, concentració, ser a la meua taula... Ara no. Fins i tot vaig escriure al vol del viatge de noces. Has d’aprofitar el moment en què tens una idea. Si em passa en un moment en què no puc obrir l’ordinador, m’ho gravo al mòbil. Moltes vegades em desperto a la nit amb un diàleg al cap i l’he de gravar per no oblidar-me’n.

Com ha viscut les mostres d’afecte als Mossos arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils?

Se’m posen els pèls de punta de recordar les imatges de la gent posant flors a les furgonetes. Tan criticades com han estat! Ha sigut molt emocionant. Jo mateix vaig fer un torn de dotze hores, com tants companys que fins i tot van interrompre les vacances per reforçar el cos, i vaig anar al festival Cubelles Noir, que ja el tenia emparaulat. Quan em van presentar, en dir que era mosso el públic es va posar dempeus i em va ovacionar. Va ser tan emocionant!