PERFIL
Jordi Nus: "Una escena sense música passa molt lentament, fins i tot se'ns fa estranya"
Està acabant de compondre la banda sonora de ‘Vida Privada’, la minisèrie per a televisió sobre l’obra de Josep Maria de Sagarra rodada principalment a Cervera. La resta de projectes de Jordi Nus són encàrrecs de cineastes de Nova York, on la indústria cinematogràfica és potent i dinàmica. És violinista i compositor, i a part de pensar la melodia per acompanyar les imatges li agrada escriure partitures per a bandes, “per a grans bandes amb molts instruments, com més instruments millor”.
Des de ben petit que els reis li duien instruments de joguina per satisfer els seus instints musicals fins que, quan tenia quatre anys, van decidir portar-li un violí de veritat. De l’escola de música de les Borges a Mollerussa, de la capital del Pla al Conservatori de Lleida i d’aquí, per continuar estudiant, a l’Esmuc de Barcelona. Va fer les proves per a direcció i per a composició. Va entrar a la primera i després va estudiar un màster de bandes sonores a Nova York, on passa la major part de l’any.
I si en lloc de composició hagués fet direcció?
Sense saber-ho em sembla que prefereixo ser on sóc ara. M’agrada dirigir les meues pròpies obres perquè sé com vull que siguin, però no tinc gaire clar com hauria de sonar qualsevol dels clàssics que ja s’han interpretat milers de vegades.
Tampoc ha deixat de banda el violí i va gravar per a la Banda Sonora d’Ozarks, una de les sèries més exitoses de Netflix.
Va ser una casualitat. Conec un dels assistents del compositor i un dia vaig anar a casa seua per experimentar sons amb un violí elèctric, al final van utilitzar algunes de les gravacions per a la serie. Ara l’he mirada i tampoc no he estat capaç de reconèixer en quin moment els han fet servir.
No era una feina per encàrrec com la de Vida Privada, la coproducció de Televisió de Catalunya i Overon amb la participació del Cecac que s’estrenarà aquesta temporada.
Aquí van ser ells que vam trucar. Ser de les Borges va jugar a favor perquè buscaven implicar gent del territori per al projecte.
Hi ha sèries com The Knick o Peaky Blinders que estan ambientades a principis del segle XX i la música és electrònica i industrial contemporània, com serà la de Vida Privada?
Vam estar una bona temporada intercanviant impressions amb la directora, la Sílvia Munt, i finalment optarem per fer una banda sonora més clàssica amb un quartet de corda i potser alguna cosa de piano.
Una banda sonora no és el mateix que compondre per a orquestra amb la música com a únic leitmotiv.
Has de saber deixar l’ego a casa perquè formes part d’un projecte col·lectiu. A vegades potser has fet una composició molt complexa que musicalment m’agrada molt i després l’hem hagut de reescriure i fer-la més simple perquè tingués sentit dins de la història que s’està explicant.
Tothom recorda els grans temes de John Williams per a Indiana Jones, ET, Superman o Star Wars, però una banda sonora és molt més al llarg dels films.
Generalment s’utilitzen variacions dels mateixos temes principals. Es relacionen amb els personatges de manera que els acompanyen i se’ls dóna una atmosfera, un ritme, tempos o harmonies segons convingui a cada moment. Sovint no li prestem atenció, però una escena sense música passa molt lentament, es fa estranya.
Fins i tot li pot canviar el significat?
Una mateixa escena pot ser còmica o inquietant segons la música que hi posis.
Quina BSO li hauria agradat compondre?
En general les d’animació, perquè la música hi té un pes molt important. Una que m’agrada molt és la banda sonora de The Incredibles, de Michale Giaccino.
