ENTREVISTA
Francesc Camps: "Et poden ploure ofertes de feina estant al sofà si jugues bé les cartes a internet"
Els algoritmes tenen mala fama a les xarxes socials des que l’empresa de Mark Zuckerberg va decidir aplicar-los per treure’n diners en detriment de l’espontaneïtat de les publicacions i la visualització d’aquestes. Però cal ser justos amb ells, ja que si se’n fa un bon ús, els algoritmes (i d’internet) poden obrir-te el camí cap a la vida que sempre has somiat. I el que més desitja la gent no és tenir molts diners sinó ser feliç i tenir capacitat de creixement i desenvolupament personal i professional. Sobre algoritmes i felicitat ens en parla el matemàtic Francesc Camps.
Els currículums amb foto de carnet estan demodé. Fins i tot ja no es porta anar a trucar portes i oferir-te a aquelles empreses en què et visualitzes feliç i content. Els algoritmes com el que ha creat el matemàtic català Francesc Camps (Eral Grup) han capgirat el món dels recursos humans i es riuen de les creences populars com la de “no et vindran a casa a trucar a la porta per oferir-te una feina”, una veritat absoluta que turmentava els joves anteriors als millennials. Ara les empreses van a buscar el treballador ideal i prefereixen contractar amb la seguretat d’èxit que dóna la informació de les 1.500 variables que analitza el sistema ideat per Francesc Camps, que extreu informació de les xarxes socials, Google i altres fonts com l’anàlisi de l’escriptura i la comunicació verbal i no verbal. És important jugar bé les nostres cartes a internet perquè et poden fer guanyar o perdre la partida. El seu algoritme s’aplica a altres sectors com el de la salut i el turisme. Aquest últim és el que el porta a Lleida habitualment i nosaltres aprofitem per entrevistar-lo.
El seu algoritme ha canviat el ‘modus operandi’ dels recursos humans. Com serà que ens vindran a trucar a la porta per oferir-nos una feina?
Una de les aplicacions de l’algoritme amb què treballem a Eral Grup és la de recursos humans. L’empresa ens diu quin perfil professional i personal busca i nosaltres li busquem la persona que millor desenvoluparia les tasques requerides. Abans, l’empresa solament podia escollir el millor d’entre els que es presentaven a l’oferta laboral. Ara, a través d’una cerca a internet analitzant LinkedIn i xarxes socials com Facebook es poden extreure els millors candidats. Aleshores nosaltres contactem amb aquestes persones i els preguntem si volen entrar a formar part del procés de selecció.
Sense cap esforç.
En realitat un s’ha d’esforçar molt per crear la identitat digital que el representa. S’ha de saber jugar les teves cartes a internet.
Recomana ser curosos i censurar la publicació a Facebook o Instagram de segons quins continguts?
El que recomano és ser sempre sincer. El pitjor que pots fer a internet és pretendre ser algú que no ets, tard o d’hora s’acaba descobrint. Tenir penjades fotografies de les nits de festa als 18 o 19 anys és normal, saludable. L’algoritme no solament analitza el que publiques, sinó al que dónes likes o els amics que tens.
Digue’m amb qui vas i et diré com ets...
Exacte. Diu molt de tu els amics que tens. De totes maneres, caldria especificar que en el cas de l’aplicació de l’algoritme per als recursos humans, no únicament es tracta del perfil que en resulta de l’anàlisi de xarxes socials. També hi ha proves com escriure un text o explicar alguna cosa en un videobook, que és tendència ja que la manera com escrius i t’expresses verbalment i gesticules també ajuda a fer el teu perfil.
I com entra vostè als perfils privats?
Demanant permís, sempre. També en el cas de la personalització de serveis turístics. Per exemple, ara treballem per oferir paquets personalitzats des de diferents empreses i organitzacions turístiques i gastronòmiques de Lleida. El que fem és oferir al client exactament el que li agrada. Això, si ho haguéssim de fer personalment, amb un assessor, seria impossible. Igual que és impossible un acompanyament tan personal en qualsevol servei, però sí que es pot fer utilitzant la tecnologia. És la mateixa lectura que la de recursos humans, si l’empresa va a buscar el treballador, en turisme, la destinació va a buscar el turista.
Posi’m un exemple.
Si a tu t’agrada el vi, potser t’interessarà rebre ofertes de turisme gastronòmic. Imagina que també t’agraden les passejades per la muntanya i la carn ecològica. Doncs acceptant una invitació de l’empresa o d’una organització, l’algoritme organitza el millor paquet de serveis per a tu tenint en compte el teu perfil, que s’elabora a partir de més de 1.500 variables entre les quals hi ha, com dèiem, els teus likes o els amics, els usuaris que segueixes, els blogs que llegeixes, el que comparteixes... Solament t’arriben ofertes que et poden interessar. I l’empresa tan sols ofereix el que pot ser susceptible de ser consumit.
El seu algoritme és venedor, responsable de recursos humans... una joia! Es paga cara?
És una inversió en qualitat i efectivitat. Avui dia ja s’han superat els processos industrialitzats i sistematitzats, que ens han permès tenir un sistema sanitari i d’educació, per posar-ne dos exemples, molt competents. Però avui dia hi ha certa desafecció, també en política. El que cal ara és posar el client al centre, que el servei sigui personalitzat i es tracti cadascú com el que som, éssers únics. Una altra aplicació de l’algoritme és la de coach.
T’anima?
[Riu] Et guia cap a l’assoliment de l’èxit, personal i professional. Es fa un perfil diagnosticant on ets, on vols ser i quines barreres tens i t’impedeixen arribar on vols. Aquests tres passos són garantia d’èxit.
Èxit traduït en diners?
No... solament. Amb els 3,8 milions de persones que ja hem analitzat amb l’algoritme des de la seva creació, n’hem extret algunes dades, com ara que el que impulsa una persona a canviar de feina no és el sou, sinó la possibilitat de sentir-se realitzat així com tenir la capacitat de créixer personalment i professionalment. Dit d’una altra manera, ser feliç. També hem observat que a més insatisfacció vital, més es gasta en compres cares. Quan una persona se sent feliç necessita poc material. Això és també un punt a tenir en compte per buscar compradors per al teu producte de luxe.
El seu algoritme també podria solucionar el problema d’insatisfacció vital?
Analitzaria on és la persona, com se sent, com vol sentir-se i on vol ser i quines barreres troba per accedir del punt A al B.
I així amb tots els problemes? Perquè a Catalunya ja sap vostè que Espanya en té un de gros.
L’algoritme automàtic podria saber la intenció de vot de la gent sense ni tan sols haver de fer una enquesta: podem detectar bé la seva predisposició. Es podria fer, fins i tot, un referèndum en línia tot i que caldria que, activament, cada persona entrés al sistema i emetés el seu vot mitjançant certificat digital. Ambdues coses són viables, certament. Tot i que això més aviat solucionaria el problema de Catalunya amb Espanya. Hem treballat amb administracions públiques per adaptar-se al nou paradigma de la participació ciutadana. Es tracta que els ciutadans participin en les decisions de la ciutat o del país més enllà de les eleccions. Si fan unes obres al teu carrer, l’ajuntament podria preguntar-te directament, sense haver-te de moure de casa. La democràcia participativa real.