Nightcrawler

Més de 1.000 persones escolten cada dia a Spotify la música de Nightcrawler, un dels artistes destacats de l’escena Synthwave i Darksynth que aquest estiu va girar per Europa amb el seu primer àlbum, Metropolis, i que just acaba de presentar el segon: Beware of the humans. Encara que rebi els missatges a Facebook, Bandcamp o e-mail en anglès, perquè tothom dóna per fet que és la seva llengua materna, Nightcrawler és l’àlter ego musical del dissenyador gràfic lleidatà Jordi Oró. La seva música forma part de l’underground d’algunes bandes sonores cinematogràfiques, es barreja amb l’art en curtmetratges i arriba a la superfície més comercial amb anuncis com el d’un dels gelats dels germans Roca.

Vostè fa música Synthwave i Darksynth... Per als que no en som coneixedors, ens podria dir quin tipus de música és?

El Synthwave és música electrònica que es fa amb sintetitzadors. Les seves estructures musicals i melodies evoquen els anys 80. El Darksynth i el Horrorsynth són subgeneres del Synthwave, en aquest cas, les melodies i els sons estan inspirats en bandes sonores de pel·lícules de terror. Forma part de l’underground, encara que repunta en moments com el de l’èxit de la sèrie Stranger Things, que beu de la mateixa estètica retrofuturista en la qual s’ubica la cultura retrowave.

Tot són anglicismes.

L’anglès és l’idioma de trobada del moviment musical, cultural i estètic que va néixer a internet. L’escena musical, a més a més, està als EUA i a Europa. A Espanya encara ningú no s’ha atrevit a apostar fort per la música Synthwave. A Amsterdam fan festes setmanals centrades en aquest tipus de música i a Londres se celebren festivals cada mes. Aquí a Espanya no hi ha una indústria de Synthwave i, per tant, els clubs i les sales no programen aquests tipus de lives. És el peix que es mossega la cua.

Actua sempre fora?

No. El meu debut en els directes va ser a la sala Sidecar de Barcelona i també he estat a la Siroco de Madrid i al Festival SOS 4.8 de Benidorm, on vaig actuar a l’escenari Jägermusic davant de centenars de persones. Cal dir que des del 2015, quan vaig presentar el meu videoclip Haunted Keys, formo part del roster d’artistes de Jägermusic, ha sigut una porta oberta al Synthwave a Espanya.

“El Synthwave va néixer a internet. Se sociabilitza a Facebook i s’exposa i es comercialitza a Bandcamp”

Aquest estiu ha fet una gira per Europa, visitant Berlín, Viena i Budapest. Hi ha diferències entre el públic d’allí i d’aquí?

A Europa hi ha més seguidors, a Espanya s’està descobrint. La diferència potser està en el lloc que ocupa el Synthwave o el meu projecte musical al cartell. A Berlín, Viena o Budapest la gent anava a viure el live de Nightcrawler, aquí van per un altre i em descobreixen a mi.

Abans parlava de “cultura retrowave”. El Synthwave és més que música? És un moviment cultural i estètic com ho va ser el hip hop en el seu naixement?

Hi ha certes diferències. Mentre que el hip hop va néixer als carrers, el moviment Synthwave i la cultura retrowave ho va fer a internet. L’impuls definitiu va ser la pel·lícula Drive (2011), de Nicolas Winding. L’artista Kavinsy va fer un dels temes i va ser tot un èxit. A partir d’allí es van anar formant els fonaments d’aquest tipus de música i la seva comunitat que se sociabilitza a Facebook i exposa els seus treballs a Bandcamp. Estèticament no identifiques un seguidor del Synthwave com ho faries ràpidament a un del hip hop, però és veritat que el negre o les samarretes de pel·lícules de culte o de terror, en podrien ser algunes pistes.

En què s’inspira?

En la creació d’un nou disc imagino un món i el vaig a visitar a través de la música. Veig una imatge, una situació i la musicalitzo. És així com creo les cançons. La inspiració em pot venir mirant pel·lícules, escoltant música o fent un passeig. Tinc temporades, és a dir, amb Metropolis vaig veure molta ficció propera a la pel·li Blade Runner, però després va ser el cinema giallo que va inspirar Strange Shadows.

Vostè és dissenyador gràfic (www.georgegoldesign.com), com es va convertir en Nightcrawler?

Sempre he estat involucrat en algun projecte musical i he sentit la necessitat d’expressar-me, no solament gràficament, sinó també a través de la música. Així, als anys 90 formava part d’una banda de hip hop a Lleida. Vaig deixar-ho i el 2009 vaig voler iniciar un projecte de música experimental. Tenia clar el que volia fer però, d’entrada, no tenia la manera de traduir el que veia i escoltava al meu cap en el pla real. Així que vaig comentar-ho amb un amic que dominava la producció musical, que em va aconsellar que aprengués a utilitzar els programes de música amb els quals treballo perquè solament jo seria precís en la materialització de les meves idees. I així va néixer Nightcrawler, que significa rondaire nocturn, en part perquè vaig estar molt de temps fent de dissenyador gràfic de dia i, de nit, centrant-me en la música.

“Sèries com Stranger Things han popularitzat l’estil de música que faig, d’estructures i melodies que evoquen els 80”

Fa un DIY en el panorama musical. S’encarrega de la música, la part gràfica i fins i tot edita els vinils i els CD que ven a través del seu perfil de Bandcamp.

Sí, encara que he publicat amb segells discogràfics com l’EP Strange Shadows, de la mà de One Way Static Records, amb qui vam fer un vinil que imita un disc de serra que es va esgotar a les quatre hores de posar-lo a la venda. Cal dir que hi ha indústria Synthwave de vinil però no de CD, que està mort, encara que a mi encara em fa gràcia editar-lo i ho faig jo mateix. Generalment m’ocupo jo de tot. Faig la producció musical, el disseny gràfic i la direcció d’art. M’envolto sempre, això sí, d’amics. El productor italià Vincenzo Salvia masteritza els meus àlbums i de les visuals del live i vídeos promocionals s’encarrega Jordi Hernández, company d’aventures des que ens castigaven plegats a EGB. Crec fermament que si treballes amb gent amb la qual t’uneix un vincle personal es nota al resultat final.

Com va arribar a musicalitzar l’anunci del gelat Valencoco de Jordi Roca? La cançó Génesis ja acumula més de 800.000 visualitzacions al Youtube.

Génesis és l’exemple de la meva diversificació. No m’agrada ser continuista, vaig de la ciència-ficció al terror del cinema giallo i paro al retrofuturisme per tornar a canviar. Els germans Roca van escollir Génesis, que és una cançó totalment vuitantera, i amb les imatges que van crear per a l’anunci conjuga molt bé.

Quins projectes té? 

Aquesta setmana es presentarà un videojoc del qual he fet la banda sonora. I sobretot estic centrat en la promoció del disc Beware of the humans, en el qual he comptat amb col·laboracions d’artistes internacionals com el canadenc Jared Kyle, líder de la banda synth pop Dead Astronautso el guitarrista Philipp.Johann d’Atri. Al febrer el presentaré a Barcelona i, segurament, després ja agafarem l’avió per portar el live a fora.