Berta Puigdemasa

Fa sis anys que fa el Curs Internacional d’Arpa Horta de Lleida i, enguany, ha estrenat el cicle EnteArpes. Està on volia estar quan va començar amb la pedagogia de l’arpa en la primera edició?

M’atreveixo a afirmar que, a casa nostra, l’arpa ja no és un instrument tan desconegut com possiblement ho era fa sis anys.

Quan estarà la feina feta?

El camí en el món de l’arpa és llarg i molt interessant. Pot ser un camí infinit, de fet. Jo mateixa descobreixo contínuament noves possibilitats per a aquest instrument.

Es pot estudiar arpa a Lleida?

No hi ha cap escola pública ni privada que n’ofereixi classes. Faig classes particulars a nou alumnes. Són persones que tenien clar que volien tocar aquest instrument i ho fan encara que hagin de desplaçar-se. Això, com a professor, es nota molt. Hi ha tant adults com menuts o joves, i cadascú ho fa amb arpes de mides proporcionals a la seva estatura.

Sempre es representa l’arpa en contextos celestials. Creu que això la perjudica?

No. És una cara de les moltes que té l’arpa: ser instrument dels àngels. Però també n’hi ha que la relacionen amb l’humor i el virtuosisme de Harpo Marx; d’altres, a la música celta, a les lires com la de bard Asurancetúrix d’Astèrix i Obèlix, etc.

Hi ha un altre tòpic que ressona quan es parla de l’arpa i és que és un instrument de dones.

És el més habitual, creure que és un instrument de dones. Però, durant l’edat mitjana i el Renaixement, això no era així. De fet, estava prohibit a les dones exercir la música, però, a poc a poc, es va començar a permetre a les aristòcrates practicar instruments a casa, sobretot, l’arpa i el clavecí. Així, al XVIII, sembla que estava de moda que les filles de casa bona toquessin aquest instrument. I aquesta imatge, com la de la reina Maria Antonieta tocant l’arpa, ens ha quedat ben gravada. Per sort, a les classes d’arpa de Lleida, comptem amb presència masculina! Cal dir que una de les primeres observacions que fan les persones que acaricien per primer cop les cordes d’una arpa és: “Ui, si que s’ha de tocar fort perquè sonin les cordes.” Tocar l’arpa és un esport, cal estar en forma! Els dits s’endureixen, com els dels escaladors, i el cos agafa to muscular, sobretot a la part abdominal, que és la que fa la feina per suportar el pes d’aquest instrument no precisament petit.

I per seguir trencant tòpics, les seves actuacions o les que ha programat al cicle EntreArpes. Ha combinat l’instrument amb la música electrònica, espectacles transversals amb altres arts escèniques.

Vaig descobrir les possibilitats de l’arpa a Holanda, on vaig fer els estudis superiors i vaig conèixer el món de la improvisació, lluny de partitures, al qual estava acostumada. Ara, per exemple, no sempre toco asseguda i ho faig des de diferents parts de l’arpa i, fins i tot, la desplaço durant l’actuació. És cert que es combina l’arpa amb altres disciplines, com el mim, el teatre, la dansa o arts visuals, però no només això, sinó que l’instrument en si també dóna moltes possibilitats sonores produïdes amb l’ús de baquetes de timbales, pues de guitarra, arquets de violí o endollant-la a transformadors de so, tal com vaig fer per als discs Una arpa dins del cosmos i 4 elements.