Carles Aguilà: "Arran de l'1-O, s'estan forçant les lleis per fer coses injustes"

Després de les agressions per part de la Policia Nacional a portes dels col·legis electorals el dia 1 d’octubre contra els ciutadans que defensaven les urnes de forma pacífica, el centenar d’advocats de tots els partits judicials de Lleida que s’havien unit sota el lema Advocacia per la Democràcia per resoldre dubtes sobre la legalitat del referèndum no van dubtar a constituir-se com a associació. Aquest cop per combatre la injustícia, no la desinformació. Des de l’1-O que volíem entrevistar el portaveu d’Advocacia per la Democràcia Carles Aguilà, però l’actualitat frenètica de nous esdeveniments com l’empresonament dels Jordis, màxims representants d’Òmnium Cultural i l’ANC, alguns dels consellers d’ERC i PDeCAT, el trasllat de part del Govern a Brussel·les, encapçalats pel mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l’aplicació d’un article 155… ens feia ajornar una vegada i una altra l’entrevista. Finalment, quedem amb el Carles Aguilà amb un objectiu clar: hi ha raons legals i legítimes perquè la gent senti que el Poder Judicial actua de manera injusta. La Justícia injusta és l’oxímoron per antonomàsia del moment actual. Ens trobem al seu despatx hores després de saber que el jutge del Suprem manté Junqueras, Forn i els Jordis a la presó i editem l’entrevista just quan el mateix magistrat Pablo Llarena retira l’euroordre de detenció per a Carles Puigdemont.

Al carrer hi ha un gran sentiment que s’imposa la injustícia des del Poder Judicial. És més que un sentiment?

S’està forçant la interpretació de la llei. Les actuacions judicials que estem vivint no són il·legals però hi ha moltes que són forçades i incorrectes des del punt de vista de la llei. Per exemple, per manca de competència de molts tribunals que han actuat o desproporció a l’hora d’anar pel dret penal, que és l’últim recurs sempre.

Hi ha alguna explicació perquè Iñaki Urdangarin segueixi al carrer tot i que la sentència del ‘cas Nóos’ el condemni a presó, que el Consell de Ministres hagi indultat polítics corruptes que se salvaran de la presó o que d’altres, involucrats al ‘cas Gürtel’ o als dels sobres del Bárcenas, estiguin al carrer condemnats i d’altres com un tal M. Rajoy que apareix als papers segueixi sent un misteri? I en canvi, els Jordis i els consellers catalans estiguin a la presó sense cap prova dels delictes dels quals els acusen?

Una cosa tapa l’altra. Si alguna cosa han demostrat els Jordis és que són pacífics i se’ls està acusant d’uns delictes que impliquen molta violència. La presó és sempre l’últim recurs perquè és el més fort que pots fer a una persona, privar-la de llibertat. Pots fer-la comparèixer cada dia al jutjat, retirar-li el passaport… hi ha moltes altres opcions abans de la presó. Estan passant moltes coses que no veiem normals, com per exemple, també, que els cossos de seguretat denuncien la ciutadania com va passar amb els dos joves detinguts a Lleida per incitació a l’odi a les xarxes socials. Afortunadament, el Jutjat de Lleida ha actuat amb normalitat i s’ha tancat el cas dient que no hi ha res del que la Guàrdia Civil veia en la publicació de Facebook que va fer la noia, en la qual, per cert, demanava calma.

Si, pel que vostè diu, no és normal l’actuació judicial dels últims temps a Espanya referent al cas del Procés independentista, per què es permet? Què es pot fer per parar-ho?

Molta gent em pregunta si poden fer el que fan, però és que si es pot fer, sí, ara està bé? No, estan forçant les lleis i això els passarà factura, com va passar amb les extradicions o retorns immediats dels immigrants que arribaven a Melilla fa uns anys. El Tribunal d’Estrasburg ha sancionat per això i per altres actuacions més Espanya, però, és clar, això són processos llargs.

Europa és l’única esperança perquè es faci justícia?

Esperem que no. Confio en la Justícia i que els que vetllem per aquesta siguem justos en les actuacions. Però el que sí que és veritat és que estem entrant en un camí perillós en què ni els advocats podem aventurar-nos amb el que passarà. Això, abans de l’1 d’octubre no ens passava. Si venia algú al bufet i preguntava què li passaria, si això o allò, seguint les lleis podíem dir que feiem prediccions segures. Això fa que la gent se senti insegura i desemparada. Abans, si un creia que l’actuació dels governs no eren les adequades, tenia la tranquil·litat que el poder judicial actuaria defensant la legalitat, la justícia. Ara no es té aquesta sensació i ho hem de parar entre tots.

Confirma, doncs, que no hi ha separació de poders?

No diria tant, no.

Confia en la Justícia.

Sí, tinc esperança. Jo i molts, per això treballem des de l’Advocacia per la Democràcia.

Deixi’m aclarir alguns dubtes: el referèndum era il·legal?

El referèndum no era il·legal, en tot cas podria ser inconstitucional, segons la interpretació que es fes de la Constitució. Per exemple, la Constitució del Canadà no preveu un referèndum però van arribar a una solució política i es va celebrar. El que hauria d’haver passat és això, en una societat democràtica s’hauria de resoldre les qüestions des del diàleg i la política, no pas des dels tribunals. Fins ara, un podia defensar les seves idees, ens crèiem que érem una societat democràtica, però avui dia està clar que no totes les idees són defensables.

Parlem de dictadura?

S’ha de madurar. Reflexionar i entendre la democràcia. Ara se sent a dir molt allò que no hi ha democràcia sense llei, però no és veritat. Al franquisme hi havia lleis i no hi havia democràcia. La Constitució és una llei que es pot modificar, no és paraula de Déu. Les lleis evolucionen, s’adapten als nous temps. Hi ha antecedents d’avançaments del dret, de fets succeïts que eren considerats il·legals i que avui dia els tenim molt integrats dins de la legalitat. Per exemple el vot de la dona, la insubmissió…

Va ser proporcionada l’actuació policial de l’1 d’octubre?

Encara que se seguissin dictats del jutge, cal saber que per sobre de tot, fins i tot per sobre del que digui el jutge, hi ha l’obligació de no posar en perill un bé jurídic superior, com són les persones. Així doncs, si requisar urnes implicava posar en perill la integritat de les persones, aquesta passaria al davant. L’associació ha presentat tres querelles pels fets al casal de la Mariola, Cappont i Benestar Social. En aquest sentit, el jutge demana als Mossos que expliqui per què no van actuar, però en canvi no demana explicacions sobre l’actuació de la Policia Nacional, no és normal.

Per què el president Puigdemont és a Brussel·les?

Puigdemont ha anat allí perquè no se sent prou protegit a Espanya com per tenir un judici just.

Tindrà més garanties per tornar?

Dependrà dels jutges belgues, que diran si el procés és normal. Ells entenen que no tracten amb un delinqüent sinó que són circumstàncies especials per valorar. I miren si tenen correspondència els delictes a Europa. El delicte de rebel·lió que se li imputa existeix però cal saber si és lògic imputar-lo al president, als Jordis, etc. Ells decideixen si el posen a disposició de la justícia espanyola.

Ara això ja no cal que ho facin, no han de decidir ni pronunciar-se, perquè el jutge del Suprem ha retirat l’euroordre d’extradició. Què suposa per a ell? Ho ha fet per evitar que la Justícia belga posi en evidencia l’espanyola?

Contestant en primer lloc la segona pregunta, és evident que no ho ha evitat i respecte a la situació del President i de la resta dels consellers que es troben a Bèlgica, a nivell dels delictes que se’ls imputen per part de la Justícia espanyola, continua sent la mateixa que la resta dels consellers que es troben a la presó o en llibertat sota fiança. Entenc que en qualsevol moment es pot activar de nou l’euroordre, si decidissin sortir de Bèlgica i anar a un altre Estat.

Aclareixi’ns, si us plau, si hi ha presos polítics.

No hi ha cap delicte per idees polítiques. Si es demostra que els delictes que se’ls imputen no tenen validesa, hauran sigut presos polítics.