Montse Sanjuan: "No m'atreveixo a parlar de novel·la negra lleidatana"

Amb la traducció de la primera novel·la sota el braç Montse Sanjuan no va deixar escapar la possibilitat d’anar fins a una de les fires més importants de literatura del món, la de Guadalajara, per presentar-hi el personatge conductor de les seues històries: la Sergent Anna Grimm.

Ningú no posa en dubte que hi ha un fenomen de novel·la negra als països nòrdics, ara hi ha qui també parla de la novel·la negra lleidatana.

Els darrers anys hem publicat un seguit d’històries que passen a les terres de Ponent o a la ciutat de Lleida, però jo la inscriuria dins el panorama de la novel·la negra catalana i fins i tot mediterrània. No m’atreveixo a parlar d’un panorama autòcton amb una entitat prou forta, així com tampoc no podem descontextualitzar-la de la tradició heretada de Fuster o Pedrolo. Els personatges de les novel·les nòrdiques sempre són molt foscos i autodestructius, en canvi al mediterrani sovint els agrada també gaudir de la vida.

Els suecs escriuen sobre protagonistes que emocionalment estan trencats, un retrat que contrasta amb la idealització d’una societat perfecta.

Segurament n’és un conseqüència, les novel·les negres generalment són un retrat de la societat en la qual es desenvolupen. En aquest sentit els autors mexicans confessaven que no necessitaven grans dosis d’imaginació per retratar una societat violenta: en tenien prou de sortir al carrer i prendre nota del que passava al seu voltant.

Les novel·les de la Sergent Grimm no retraten una societat decadent, marginal i corrupta. Quina impressió es poden endur de la nostra ciutat a través de les seues novel·les?

Doncs no n’estic segura, encara que segurament els deu costar fer-se la idea d’una ciutat com Lleida perquè viuen en grans metròpolis com Guadalajara o DF, de nou i vint milions d’habitants respectivament. Tampoc no he buscat parlar de la ciutat des de la crítica social sinó des dels personatges i les seues emocions. A través de la novel·la podem comprendre que no hi ha persones només bones i d’altres només dolentes, sinó que sempre hi ha matisos.

Ja ha escrit tres novel·les negres, quins són els elements bàsics que considera indispensables en una trama de gènere?

Penso que sempre hi ha d’haver un cadàver. Les meues s’inscriuen en el que podríem anomenar model procedimental clàssic: es planteja un cas, generalment la mort d’una persona, i tota la trama gira al voltant de la seua resolució. Al llarg de la novel·la anem descobrint pistes i informació que ens duen a saber què va passar i per què.

A punt de publicar la tercera, a Guadalajara va presentar la traducció de la primer novel·la.

És l’ordre amb el qual s’han de traduir, sobretot perquè els personatges tenen una vida al marge dels casos policials i si no es llegeixen cronològicament generen confusió als lectors perquè es trenca l’ordre lògic de la seua vida. Si les relacions sentimentals segueixen l’ordre original, la narrativa perd força.

La literatura catalana genera interès a Mèxic?

No m’atreviria a dir que tinguin una especial atenció per la literatura catalana, però sí que tenen molt interès per tot el que està passant a nivell polític i fins i tot mostraven una certa simpatia per la causa catalana.