Tamara Chubarovsky: "Canviant la manera de parlar podem millorar física i emocionalment"

La intuïció dels pares fa que molts escullin posar als seus fills noms curts perquè “així no li escurçaran i li canviaran el nom”, se sent sovint. Aquest instint té la seva explicació científica i pedagògica en l’art de la paraula descrita fa dos segles per l’educador i filòsof austríac Rudolf Steiner, creador de la pedagogia Waldorf, i ara complementada amb les aportacions de la pedagoga i terapeuta del llenguatge amb base antroposòfica Tamara Chubarovsky. De la mà de l’associació educativa l’Olivera de Lleida va venir a fer una conferència sobre El llenguatge de l’adult i la seva empremta en el desenvolupament físic, emocional i cognitiu de l’infant a la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida. La Sala de juntes de la facultat es va quedar petita per als mestres i famílies que van anar a sentir-la parlar dels efectes dels sons de les lletres, i la relació entre veu i moviment, per treballar tant dificultats amb el llenguatge com de desenvolupament físic i anímic. Encara que el treball de la Tamara amb la veu i el moviment com a eines per treballar el llenguatge, considerant-lo el salvador o el botxí de nosaltres mateixos i de la resta, es dirigeix tant a adults com a infants, és sobretot coneguda per les rimes amb moviment, valuosos recursos per a famílies i escoles. Llibres, CD i DVD que, en breu, sortiran també en català. El seu mètode la porta a fer classes i conferències durant tot l’any per tota Espanya, Suïssa i Llatinoamèrica.

Com es pot ajudar al desenvolupament sa dels infants a través de la paraula, dels sons?

Una manera simple de fer-ho és dir als nens pel seu nom sencer i fer-ho amb energia positiva. No s’ha d’escurçar el nom ni posar sobrenoms perquè en l’energia que desprenen els sons que recull el nostre nom és on hi ha la nostra veritable veu. Qui som. És a dir, si no diem als nens pel nom evitem que connectin amb si mateixos i que es desenvolupin a la vida. Per exemple, si em dic Maria Pilar però em diuen Pili, m’estan deixant en el pla infantil. I si em consideren infantil, ho seré, serà el rol adquirit. A més a més, no és igual una persona que es diu Maria Pilar, que té presència, a una que es diu Pili, que acaba petita, amb la i, amb una energia alterada i despuntant. Encara fem pitjor quan solament diem als nostres fills o alumnes pel nom sencer quan estem enfadats. Aleshores, relacionen el seu nom, qui són, a l’energia negativa i per tant, se’n distancien, del nom i d’ells mateixos.

Però hi ha gent que no s’identifica amb el seu nom.

Si passa això, s’ha d’esbrinar per què. El nom s’ha d’acceptar, però està clar que n’hi ha que vénen carregats de l’energia d’aquells als quals pertanyien, per exemple, si és que ens han posat el nom del tiet, del pare, de l’avi... Forma part de la teràpia reconciliar-se amb el nom. Això es fa a través dels seus sons i el que representen. Com adults cal posar consciència en la veu, les paraules, els sons, el nom, per tal de poder acompanyar els infants en un creixement sa.

Posi’ns algun exemple de sons i l’energia o qualitats associades en pronunciar-los.

La l és una lletra amb un so que calma. Moltes vegades dic que si vols dormir bé, pren-te una l en comptes d’un somnífer. Les rimes que he creat amb la acompanyades del seu moviment corresponent amb les mans, produeix un efecte relaxant en el nen. El punt que toques amb la llengua a la boca quan dius l coincideix amb un punt d’acupuntura. Si parlem d’adults, els exercicis són amb els sons directes l, sense fer els jocs de dits i mans que fem amb els infants. La r per exemple és un dels sons que costa de conquerir a alguns. I és que resulta que cal tenir un bon equilibri de la tensió corporal i emocional per dir-la. Si un nen està molt nerviós, no podrà pronunciar-la. En qualsevol cas, la r seria un so que es podria conquerir a partir dels set anys, abans és difícil. 

Quina relació hi ha entre la veu i el moviment?

El llenguatge intensifica el procés del moviment i a la inversa. Cada so té el seu moviment que subratlla el seu efecte terapèutic. Hi ha sons i moviments que calmen, activen, centren o alegren.

Parlem com ens sentim?

Es podria dir que sí. Faig un curs que es diu Encuentro con mi voz en el qual es fa un treball personal a través del llenguatge i la seva pronúncia i entonació. Si canviem el llenguatge, la manera de parlar, podem canviar també les nostres emocions, sanar-nos. D’altra banda, fan falta veus vertaderes, per a tots, però sobretot per als infants. Sovint, quan ens dirigim a ells fem com una veu estrident i impostada amb què no connecta ningú. Ells noten que aquella veu no és de ningú, que se la inventen. Hi ha moments per impostar una veu, però hem de saber tornar a la nostra i per tornar, primer l’hem de conèixer.

Hi ha alguna altra cosa que fem els adults i que perjudiquem sense saber-ho els infants?

Quan un nen es mou molt, es tendeix a demanar-li quietud. I és tot el contrari el que necessita. El que calma és el moviment. Solament aconseguirà la quietud quan hagi conquerit el seu cos i l’equilibri. L’equilibri és la base fisiològica de l’atenció, de la concentració, de la quietud. Fixa’t què fem quan un bebè plora molt: el bressem als braços endavant, endarrere, de costat a costat... No hem de perdre aquest instint que lliga amb la necessitat del nen. En aquest sentit, a les cases i les escoles haurien de deixar de castigar sense sortir al pati els nens o tancant-los. El moviment és l’única cosa que pot salvar el nen de la desconcentració. Una altra cosa que m’agrada deixar clara als educadors és que les ordres les hem de donar des del respecte, amb bona energia, en positiu i com més curtes i clares, millor. Dir “no et moguis a taula” és massa general. Podria ser: “Seu amb les cames penjant i les mans a sobre de la taula.”

Creu que els pares d’avui dia donen massa explicacions?

En general, sí. Els adults hem de ser un exemple per als nens. Actuar amb coherència entre el que penso, dic i faig. El repte de l’adult és parlar de manera coherent, simple i curta. La neurosi de l’adult produeix confusió en el plànol mental de l’infant i molta inseguretat en el plànol emocional.

Li agrada dir que és alumna Waldorf. Per què és tan important per a vostè que se sàpiga?

La pedagogia Waldorf és la pedagogia de la llibertat. Cal oferir espais de temps per al joc. La família ha de garantir el joc, el moviment i l’art al nen i lliurar-lo d’extraescolars exigents fins als set anys.