Albert Rami: "Viuré més de 100 anys perquè em programo per a això. Menjant bé, el món és teu"

El naturòpata i herbolari lleidatà Albert Rami no ha fet mai cap declaració pública contra la medicina tradicional. Això sí, ell no va mai al metge. Bé, no hi ha tornat des que va decidir combatre els mals i eliminar les pastilles vàries que prenia per poder aixecar-se del llit i caminar amb tan sols 17 anys. Es va fer vegetarià i va recuperar la vida que semblava que se li escapava tot i la joventut. Els canvis van començar per l’alimentació, però es van encomanar després a l’actitud i el pensament positiu. Finalment, la revolució que va iniciar als 17 anys va culminar en un canvi de rumb professional. Molts clients assidus de les seves tres botigues a Lleida, espectadors fidels del seu canal de YouTube amb més de 7.000 subscriptors i oients dels programes de les emissores diverses amb les quals col·labora, ni s’imaginen que el Rami Remeis va ser perruquer durant anys abans d’obrir la seva primera herboristeria.

Com va començar en el món dels remeis naturals?

Als 17 anys tenia molt mala salut. Em prenia moltes pastilles al dia per poder viure i allò... no era vida. Així que vaig decidir canviar i vaig començar per fer-me vegetarià. Si menges bé, el món és teu. En poc temps vaig aconseguir la força, vitalitat i energia que encara tinc ara.

Fa 51 anys, els vegetarians deurien ser un ‘rara avis’. Com ha adquirit els coneixements sobre alimentació, plantes i remeis que avui dia comparteix a les xarxes socials, mitjans i en persona, a les seves botigues?

Sempre he llegit molt i he procurat assistir a totes les conferències i xerrades dels que en sabien. Els màxims coneixements, però, me’ls va traspassar l’Isidre Nadal, un eremita que va viure 106 anys i que es feia dir Llum de la Selva. Es va retirar a viure del que li donava la terra, apartat de la societat. La gent peregrinava fins on ell vivia perquè era com un savi. Un dia hi vam anar amb la meva dona i ens va cridar: “Vosaltres dos veniu. La resta ja podeu marxar.” Vam ser els escollits.

I per què els va escollir?

Ens va dir que sabia que érem vegetarians i que entendríem el que ens havia d’explicar. Aleshores em va traspassar uns coneixements que jo, quan conegui algú amb qui connecti com ell va fer amb mi, he de traspassar a tres persones més.

El secret de viure més de cent anys?

Es podria dir així. Perquè jo sé que viuré més de cent anys.

Com n’està tan segur?

Perquè vivim allò per al que ens programem i jo m’he programat per viure més de 100 anys. Per fer-ho hem de menjar bé i sa. Sí, ser vegetarians seria una bona decisió. Hem de prendre una actitud positiva davant la vida, esforçar-nos fins que aconseguim manar sobre el nostre cos. Desterrar la malaltia de la vida.

Com es pot desterrar la malaltia de la nostra vida?

Hi ha gent que ve a la consulta perquè els curi. “Dóna’m alguna cosa per curar això i allò” i jo sempre dic que jo no curo, és cadascú que ha de canviar la manera de pensar i de fer per sanar-se i això... és molt difícil de fer. Generalment la gent no vol fer gran cosa. El càncer, que és una de les malalties que generen més consultes, l’hauríem de prevenir, evitar. Per no criar càncer hem de tenir en compte set punts: l’herència, hem d’anar a dormir aviat, treballar en el que ens agradi, estar bé amb la família, portar una alimentació sana, anar de ventre cada vegada que mengem, almenys, i tenir un pensament positiu.

La gent no vol fer gran cosa. El que volen és que jo ho faci tot i sempre dic que jo no curo. Això ho decideix i ho fa cadascú

Solament els nadons van de ventre cada cop que mengen...

Doncs això és el natural. Un hauria d’anar de ventre cada vegada que volgués. Jo ho decideixo, li ordeno al cos i ho faig. Ara bé, és que la gent també hauria de col·locar-se bé. Físicament és molt dificultós fer de ventre assegut com ho fa la majoria de les persones. El sistema digestiu està preparat per evacuar asseguts a la gatzoneta. I quan ho dic, la gent riu.

Què menja durant el dia?

Acostumo a fer dos àpats. El del matí és el més fort i hi poso amanida, verdures crues, herbes i fruita seca. Menjo molt i amb la calma. Després al migdia faig un altre àpat i ja res més.

I no passa gana?

Gens. Menjo l’energia que necessito.

El menjar no és un plaer per a vostè?

I tant. En gaudeixo molt, però no tinc la concepció del menjar bo com el que té la majoria de la gent. A mi no em dóna plaer menjar pernil o un bistec. Tampoc prendre alcohol, ni fumar. De fet, quan m’ho miro penso: com s’ho poden menjar? Igual que un no fumador ho pensa de les cigarretes dels fumadors. És el mateix rebuig. Ah! I procuro menjar sobretot verdures i hortalisses del meu hort d’agricultura biològica.

A més a més d’hort, què més li agrada fer?

L’hort el faig un o dos dies a la setmana. Vaig allí, si puc em descalço, i treballo la terra amb les mans. Connecto. N’hi ha que fan ioga i jo faig hort. Durant el dia faig moltes coses però el que no faig mai és perdre el temps. Vaig a dormir aviat i em desperto molt d’hora. Toco l’harmònica i rasco la guitarra. N’estic aprenent. Llegeixo. Repasso les xarxes socials i els e-mails, passo visita... gratuïta eh!

M’agrada ser famós perquè em permet estendre el missatge de salut que m’interessa: menjar i dormir bé i pensament positiu

No cobra?

No. La faig gratuïta perquè el que m’interessa és difondre el missatge que cal cuidar-se i estimar-se. Com més gent ho sàpiga i ho faci, millor anirà el món.

Més de 7.000 subscriptors al canal de YouTube Rami Remeis, més de 9.400 seguidors a Facebook, i uns 1.400 a Instagram. Un blog. Col·laboracions televisives i radiofòniques. Tres botigues... I diu que ho porta tot?

Les botigues no. Jo hi sóc però hi ha un gran equip que se n’ocupa. En breu ja em jubilaré del tot, encara que segurament continuaré fent consultes gratuïtes. Ara bé, de les xarxes socials i dels correus electrònics, de les col·laboracions amb els mitjans sí que me n’encarrego personalment. No contesto individualment tots els correus electrònics, perquè aleshores no acabaria mai. Em demanen consell i remei per a tot i molts cops el que faig és enviar una resposta automàtica remetent-los al meu canal, allà resolc molts dubtes.

Vénen metges a la seva consulta? Li demanen consell?

Per la consulta passa tot tipus de gent i el material que penjo a internet està a l’abast de tothom.

Quan he entrat m’ha cridat l’atenció aquesta càmera de vídeo vella que té sobre la taula. Per a què la utilitza?

Una de les primeres coses que faig és mirar l’ull, on es veuen reflectits bona part dels òrgans vitals. Abans de tenir el telèfon mòbil amb el qual ara faig una foto de l’ull i puc augmentar tant com vulgui la imatge, doncs feia el zoom amb la càmera. Ara ja no l’utilitzo gaire, però s’ha quedat aquí.

En pocs mesos se li han instal·lat dos botigues de la competència al costat. Quina lectura en fa?

Em vaig enfadar. Però després vaig pensar que les botigues es posen a prop d’una d’igual amb èxit. Mai podran ser el que som: una botiga especialitzada a venir a preguntar.