EL PERFIL
Marina Revilla: "És la bossa dels lleidatans emigrats amb nostàlgia de la seva terra"
“És allunyar-se de Lleida i començar-la a entendre i estimar-la”, diu la Marina Revilla. Aquest és un procés que acostuma a passar tot aquell que marxa a viure fora de la ciutat. És el cas de la Marina, una dissenyadora d’interiors de 21 anys que ha convertit un treball de classe en una reivindicació del lifestyle lleidatà.
Marina Revilla: “És la bossa dels lleidatans emigrats amb nostàlgia de la seva terra”
D’on neix la idea de crear la bossa de Lleida?
El professor de serigrafia de l’Escola Llotja de Barcelona, on he estudiat, ens va demanar un disseny i jo vaig fer aquest vectorial, minimalista, de la meva ciutat. Sempre escombro cap a casa perquè no puc crear sobre alguna cosa amb la qual no connecto. Així que era un disseny, un exercici de classe de l’any passat. A l’estiu se’m va acudir estampar-lo en una bossa per veure com quedava i la meva mare ho va portar a la feina i allí ja va començar tot.
Gairebé un any després d’aquella primera estampació casolana, en quin moment es troba el projecte de les bosses de Lleida?
Ha fet un pas més cap a la professionalització [riu]. Fins ara estampava les bosses a casa, amb l’ajuda de la meva parella o qui hi hagués al costat disposat a involucrar-s’hi. Però amb l’augment de la demanda, he hagut de fer un pensament, així que ara estampo al taller de Nus Creacions, i n’estic encantada!
On es poden comprar?
A Lleida, a l’oficina de Turisme i a un forn de pa del carrer Saturn. També poden contactar amb mi a mrsideas11@gmail.com o a través d’Instagram @mrsideas I aquest cap de setmana estaré al Mercat de les Idees de Lleida.
A més d’original, és un projecte solidari.
Sí, va néixer amb l’objectiu solidari i una part dels ingressos van destinats a la Fundació Esclerosi Múltiple.
Alguna anècdota?
Sempre dic que és la bossa dels lleidatans nostàlgics, dels que hem marxat a estudiar o treballar fora de la nostra ciutat, que s’enyora molt! I el que em passa curiós és que quedo amb gent de Lleida que viu a Barcelona perquè vol comprar la bossa.
Té un altre projecte entre mans amb el qual també escombra cap a casa.
Sí, el treball de final de grau el faig de les Basses d’Alpicat. Proposo fer un centre permacultural a l’únic edifici que queda dempeus, es diria GeaCultural.
Què és la permacultura?
Una cultura sostenible i permanent basada en el respecte de la natura. Diguem que tots els coneixements parteixen de la natura.
Ho plantejarà a l’ajuntament?
Potser m’animo quan acabi el projecte.
