Núria Salan: "Les iaies són les millors ambaixadores de la captació del talent femení"

La Núria Salan forma part d’una de les generacions universitàries que no estaven previstes, les formades per fills d’obrers de la Catalunya dels anys 70. Aleshores, la família apostava fàcilment per la formació del fill, no la de les filles. Ella va tenir sort però, el que és més important, tenia talent, habilitat, actitud i un mirall, la mestra soltera, ja jubilada, i veïna de casa dels seus pares, que li va deixar les claus del seu pis perquè pogués trobar la tranquil·litat que requereix una carrera d’enginyeria metal·lúrgica. És professora a la Universitat Politècnica de Catalunya, doctora en Ciència del Material, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia i Premi Dona i Tecnologia per la Fundació Orange. És tot això, però sobretot és reclutadora del talent femení per a la ciència i recorre el país per provocar aquest canvi de xip en l’inconscient col·lectiu social que fa que quan una nena assegura que vol ser enginyera li preguntem per què, i en canvi quan ho diu un nen li diguem que molt bé. Fa uns dies, la Núria va venir a participar en les jornades de la ciència organitzades per l’Institut Torre Vicens de Lleida, on vam poder parlar amb ella.

Quina és la seva estratègia de reclutament de talent femení?

Els nens i les nenes fan més cas als avis que als pares perquè la lluita generacional no és tan forta. Si una iaia li està donant menjar a la seva neta i li diu “nena, jo penso que podries ser enginyera”, aquella nena farà cas a la seva àvia. Fem més cas als avis que als pares, per això jo necessito els batallons de iaies fidels a la tecnologia i l’enginyeria. Ho tinc comprovat i demostrat: quan tens una iaia guanyada per a la causa, es converteix en la millor ambaixadora de la captació de talent femení. I ara amb el WhatsApp hi ha iaies tecnofíliques, han fugit de la tecnofòbia.

Qui la va captar a vostè?

Em va captivar una senyora que havia anat a la universitat i tenia l’edat de la meva àvia. Era veïna de casa i havia estudiat Magisteri amb la Maria Aurèlia Capmany. Era una dona moderna, parlava francès, fumava i recordo que jo era nena i la veia una dona poderosa. En canvi, la meva mare en desconfiava, em deia que vigilés amb aquella dona. Aleshores vaig dir que volia estudiar però a casa teníem un pis petit i poques possibilitats. Així que ella, que era la veïna del pis de sota, em va deixar les claus de casa seva perquè estudiés tranquil·la entre setmana, que era quan ella no hi era. Ella em deia que jo podia ser i fer el que volgués a la vida.

L’abandó de les noies en els estudis de tecnologia és mínim, perquè han hagut de lluitar molt per arribar-hi”

Per què va decidir fer ciències?

A mi m’agradava tot, era una nena molt repel·lent a la qual se li donaven bé tant les lletres com les ciències. Les matemàtiques m’encantaven i són la meva carrera frustrada, no em vaig atrevir a fer-la perquè no era de les millors, així que vaig escollir una opció més fàcil on poder destacar i obtenir beques. Vaig fer Químiques.

Es va sentir discriminada per ser noia?

Hi havia molts professors que sí, que et tractaven diferent i, fins i tot, no s’esforçaven per explicar-te perquè, total, se suposava que no havia de seguir estudiant després de l’escola. En aquell moment els pares invertien en la formació dels fills, no de les filles. Jo vaig acabar estudiant perquè un professor va parlar amb els meus pares i els va demanar que em donessin l’oportunitat.

Les noies són líders en els projectes tecnològics amb compromís social i ells accepten el seu lideratge

I ara què diuen els seus pares?

Estan molt contents. El meu pare sempre diu que no és que no confiés en les meves possibilitats, que sempre ha sabut que jo era llesta, però tenia por que si jo tenia un bon futur vingués un altre i s’aprofités de mi. “Un vividor que se aproveche de ti”, em deia. Ells són castellans i hi havia una altra dita que ressonava a casa: “Mujer que sabe latín, ni tiene marido ni tiene buen fin”. El meu avi, em deia “no leas mucho, Nuri, no vaya a ser que no te quiera nadie”. Una dona que sabia molt feia por.

S’esperava que les dones trobessin un “bon marit”?

Pensa que, a la meva època, moltes mestres eren solteres perquè quan una es casava agafava la baixa per matrimoni, al mateix nivell que la de defunció. Casar-te era morir professionalment parlant. Les mestres feien de monges seglars. Hi va haver un temps que se’ls feia signar un compromís de solteria. I no fa pas tant, d’això.

S’ha casat vostè?

Sí, tinc família. Tinc dos filles, una enginyera de telecomunicacions i l’altra infermera i karateka. Són dones molt empoderades.

Com creu que s’ha de fer perquè la tecnologia, la ciència en general, atregui més les noies?

És que la tecnologia la relacionem sovint als cotxes i els coets, i això no atreu les noies, que estan més lligades a la part social de la vida. Hi ha un caire social a la tecnologia molt important que és el que va lligat a la millora de vida. Les dones històricament, i ara ens motiva molt, tenen compromís social. Quan vaig a una escola i pregunto als nens què volen ser de grans, els nens em diuen “vull ser ric” i les nenes “vull ser útil”. Quan s’escolten, els nens diuen que volen ser útils i les nenes també volen ser riques. Aleshores els dic que és l’evidència que han de treballar junts perquè tenen talents i visions complementàries. Sóc una defensora dels equips híbrids. Hem de vendre la part social de la tecnologia per tal d’atreure el talent femení, que fuig dels coets i els motors i es mou, per exemple, per crear robots que operen, curen i salven les persones als quiròfans.

Ha comissariat una exposició itinerant sobre l’enginy invisible. Invents que han fet dones i no se sap per què els seus noms no han arribat als llibres de text. Per què creu que passa?

Tothom sap que la bombeta la va inventar Edison, associem invent a persona, però si et pregunto qui va inventar el paraigua plegable, què me’n dius?

Que no ho sé i que a més no sabia que fos tecnologia un paraigua.

Va ser una dona. Avui dia també passa que si un home és notícia, es diu el seu nom i cognoms, però si ho fa una dona, és “una dona presideix...”, se’ns nega el nom i cognom. Doncs amb els llibres de text i d’història passa igual. Sobre el paraigua plegable, hi ha molta tecnologia al darrere. La tecnologia és ciència aplicada i per tant és totalment transversal, està a tot arreu. Hi ha una frase de Theodore Von Kármán que diu que la ciència ens ajuda a conèixer el món que és però la tecnologia ens ajuda a pensar el món que encara no és. La tecnologia, per tant, es dirà que és l’eina per al canvi.

Hi ha moltes marie curies?

És un personatge que a mi no m’agrada gaire. Li valoro que era una dona amb intel·ligència excepcional però no hauria sigut coneguda si el seu marit, Pierre Curie, no hagués rebutjat el Nobel com a protesta perquè no era compartit amb ella. Quan el va tenir, la Marie Curie no va obrir camí a la dona a la ciència. Hauríem avançat molt més.