Avstral: "A Lleida es fa molt bona música sense accent carrincló. Ens hem de treure complexos"

Són nadius digitals, les seves influències són globals, encara que han crescut de la mà dels Pets, Gossos, Lax’n’Busto i admiren Manel i els Amics de les Arts. El Gerard (bateria), el Guillem (guitarra elèctrica), l’Adrià (baix), la Marta (teclat) i el Marc (veu) són Avstral, un grup de música Pop que publiquen un disc amb deu cançons que són com deu viatges sonors. Juguen amb l’electrònica, el pop i les melodies enèrgiques per oferir-nos una Teoria de l’evolució (RGB, 2018) amb un pla sonor ampli.

Sou tots de les Garrigues. Avstral naix d’un grup d’amics?

Ens teníem vistos de l’escola de música de Juneda, de l’Slàvia de les Borges… però no érem amics. És veritat que quatre dels cinc, excepte el cantant, érem el grup La cintura de la Paula abans, però Avstral neix ja amb el Marc, la veu, i a partir que el productor Marc Martín aposti per nosaltres.

Va ser ell que us va proposar gravar un disc?

Sí, i nosaltres li vam proposar la coproducció amb el lleidatà Víctor Ayuso. Preferíem gravar-lo a Lleida.

Reivindiqueu Lleida amb un accent poc comú. Ni hi ha la “e” que diuen els de Barcelona ni hi ha la “a” de l’Oriental. Com us posicioneu?

[Marc] L’accent lleidatà estandarditzat em neix de dintre i és un accent que tenim tots a Lleida. Encara que ens etiquetin des de fora amb la “e” dalt d’un tractor, hi ha més Lleida que la rural, de la qual ens hem de sentir orgullosos. Sóc de Juneda, de poble de tota la vida, i aquesta, la rural i pagesa, és una part que els lleidatans portem a dins. Però no és tot el que som. Ens agradaria que diguessin de nosaltres: “Mira, aquests surten de Lleida” i col·laborar a treure’ns d’una vegada per totes aquests complexos que tenim a Ponent. Aquí es fa molt bona música més enllà de l’accent carrincló. Podríem posar molts exemples d’aquesta nova escena musical lleidatana, de l’evolució de què parlem.

Per exemple?

Renaldo i Clara, Callejón canalla o Xavier Baró. N’hi ha més.

Una cançó fa pensar en la vostra admiració pels Manel, la resta respira dinamisme melòdic i aposta per la singularitat. Us fan por les comparacions?

La cançó que dius recorda al principi l’estil planer dels Manel, la narració inicial, però després se separa. Igualment, t’hem de dir que no ens espanta que ens comparin, tots fem música i és inevitable que es notin les fonts musicals de les quals hem begut i bevem sempre. Avstral reivindica l’essència eclèctica del pop contemporani.

La lletra de cada cançó ben bé podria ser un llibre, hi ha història i respiren aquest pas endavant recollit en el títol del disc: Teoria de l'evolució. Quin missatge general voleu traslladar a la gent?

Creiem que en allò més discret sempre s’amaga la més gran de les forces i que l’autosuperació és més un acte de voluntat que de circumstàncies contextuals.

On us podem escoltar?

Tenim tancats concerts com el de l’11 de maig a la festa major de Lleida o el 26 de maig a l’FNAC de Les Arenes de Barcelona. Abans, el 18 de maig, estrenem disc. N’hi haurà més, d’actuacions, i les anirem anunciant a les xarxes: Instagram i Twitter i a Facebook, @avstral