Glòria Martínez: "Com a empresària, has de saber quant et costa sortir a fer un cafè amb una amiga a mig matí"

La Glòria Martínez va néixer a Mallorca però fa 23 anys que viu a Lleida, una ciutat còmoda i que ha fet seva, com diu, i de la qual no té cap intenció de marxar. Després d’estudiar Publicitat i Relacions Públiques va dedicar un bon grapat d’anys a fer guanyar diners a empreses de Lleida a través del màrqueting empresarial i la creació de contingut i productes d’èxit. Cada projecte era un buidar-se absolut i un recomençar, fins que un dia va convertir tota la seva experiència empresarial en el mètode amb el qual avui ajuda els nous emprenedors i les microempreses a crear un negoci rendible i que funcioni. La Glòria té les claus de l’èxit i les comparteix amb nosaltres en una entrevista que li ha fet perdre 350 euros, cosa que correspon a unes dos hores de la seva feina, Avancem que una de les claus de l’èxit empresarial és saber quin és el cost d’hora, dels teus minuts, i per tant, poder decidir si donat el cas perds diners fent un cafè amb una amiga a mig matí. La llibertat personal i l’èxit empresarial van lligats del coneixement, de la quantitat i qualitat d’informació amb la qual comptem i el que hi fem.

Vostè és mentora empresarial. Quina és la seva funció?

Un mentor empresarial és el que era l’auditor dels anys 90 però adaptat als nous temps i els nous emprenedors.

Qui o com són els nous emprenedors?

En primer lloc, val la pena dir que els nous emprenedors no són nous empresaris ni precisament joves que vinguin a mi amb start up. Els nous emprenedors són gent d’entre 30 i 45 anys que, després de molts anys treballant en una empresa on no se senten valorats decideixen atrevir-se a apostar per ells, a confiar en les seves possibilitats i emprenen un camí empresarial personal per acabar amb la insatisfacció laboral i personal. Les persones que endeguen microempreses reivindiquen el dret a liderar la seva pròpia vida i aquesta reivindicació és un motor de canvi molt potent.

Si un passeja per internet i s’asseu a contemplar el que passa a les xarxes socials s’adona que ser mentor està de moda. Com es pot diferenciar un mentor que ajuda d’un que ven fum?

Mirant la seva trajectòria i els resultats dels emprenedors als quals mentoritza. Efectivament, a internet hi ha molt fum. Jo sempre recomano que parlin directament amb clients, tant meus com d’altres mentors, i que decideixin aleshores. El que ha de tenir clar una persona que decideix acompanyar-se d’un mentor empresarial és que la feina dura la farà ella, no el mentor, en el sentit que és un mateix que construeix la seva empresa.

Vostè li plantejarà estratègies a seguir per construir un negoci sostenible. Digui’ns quines recomanacions bàsiques dóna als nous emprenedors?

Aquí diria diverses coses. En primer lloc, també assessoro persones que tenen una empresa des de fa anys però que volen donar-li un nou impuls i guanyar més diners.En segon lloc, m’agrada que hagis parlat d’estratègia i no de números. Allà on vaig sempre em presenten com “la dels números” i a mi em fa entre gràcia i molèstia. Si una té una empresa o s’autodenomina emprenedora, aleshores, la dels números hem de ser totes, si no malament anem. Jo sóc la de l’estratègia, la que et facilita un mètode per esbrinar el teu propi camí a l’èxit. Als nous emprenedors els dic una cosa fonamental: canvi de mindset.

A què es refereix?

Quan un decideix trencar amb la insatisfacció laboral i apostar per si mateix, per la raó que sigui, sovint s’enfoca cap a l’autoocupació. Una cosa és crear un negoci inspirat en el que som, en el que ens apassiona i basat en els nostres talents, que és correcte, i l’altra, molt diferent, és aspirar a l’autoocupació. Recomano inclinar-se cap a la mentalitat empresarial, que és nou mindset que hauríem d’incorporar tots. Hem de monetitzar el que sabem fer i ser ambiciosos, crear una empresa, si no el que pot passar és que acabem morint d’èxit. És a dir, que la nostra idea i servei triomfin i que no puguem assumir tanta feina. Seria una pena, no?

Totalment, i com es fa això de no perdre oportunitat?

Doncs tenint una estratègia empresarial des del minut 1. D’idees n’hi ha moltes, perquè es converteixin en negoci cal que siguin viables, rendibles i sostenibles. Rendible és sobre vendes, és a dir, que donin beneficis. També parlaríem d’escalatge, de les diferents etapes per les quals poden i han de passar els negocis i de les eines que necessitem per a cada moment.

Quins són els errors bàsics dels emprenedors?

Després de més de 100 mentorings i sumant amb els meus programes online et puc dir que un error bàsic és no tenir en compte els comptes, els números. Ja sé que no són tan sexis com les vendes però tenir uns bons ciments d’empresa i conèixer els teus números és fonamental. El 95 per cent dels microempresaris desconeixen les seves despeses fixes.

I com passen el mes?

Això és el que jo dic [riu]. La gent té por a l’economia, però com abans la mirem cara a cara i la coneguem millor. T’he de dir que en la majoria dels casos, quan analitzem despeses i vendes i beneficis, la cosa no va tan malament com es temien.

En alguna xerrada l’he escoltat dir que un empresari ha de tenir calculat el seu cost, no solament per hora, sinó per minut.

Ha de ser així. Un empresari ha de saber quant li costa un minut del seu temps i aleshores pot prioritzar i organitzar-se. Així, per exemple, un sabrà si pot o no sortir a fer un cafè amb un amic.

Tot plegat sembla com molt quadrat i poc flexible.

Al contrari, un cop ja es té clara l’estratègia i els números del teu negoci ja conquereixes la llibertat de moviment i la tranquil·litat.

Alguna altra clau per als que vulguin emprendre?

A l’hora de vendre els seus serveis o productes, que pensin que la gent no compra coses, sinó que compra solucions o somnis, promeses i expectatives. Per tant, a l’hora de redactar i definir la seva presentació, o elevator pitch, que ho enfoquin amb aquesta intenció. Una altra idea bàsica en els temps que corren, l’era d’internet i la comunicació, que adoptin una mentalitat col·laborativa.

Què vol dir?

És absurd anar amb por que et descobreixi la competència. Tota la informació que amagues a la competència, tampoc arriba al teu client potencial. Compartir informació ha de deixar de donar por, quan un sap quina és la seva fortalesa, i per tant entén que és únic, es reconcilia amb la competència i perd la por. I, molt important, per fugir de la soledat intel·lectual, cal fer comunitat i envoltar-se de gent professional amb qui fer equip.