PERFIL
Jordi Traperho: "Les dites populars i cançons de cada poble són cultura i història per conservar"
El Jordi Traperho és un barceloní de 69 anys que en fa vuit que viu a Belianes, el poble que li ha procurat la casa i l’espai que necessitava per encarar la seva cinquena etapa creativa, la que viu ara, la més llarga i que ell descriu com un període “transintesista”. El Jordi és un artista multidisciplinari que utilitza la pintura, el vídeo, la ‘performance’, l’escultura i l’escriptura per donar veu a la necessitat creativa que guarda dintre, la que el va portar fa un any a iniciar la gravació d’un documental per conservar les dites populars i el tarannà cultural dels veïns de Belianes.
Jordi Traperho: “Les dites populars i cançons de cada poble són cultura i història per conservar”
Per què va decidir fer el documental Belianes, un poble. Saviesa i memòria popular?
Perquè a Belianes, com a molts pobles, s’estan perdent les dites populars, les cançons i l’auca local. Tota aquesta saviesa i cultura popular no traspassa a les noves generacions. Així que vaig decidir conservar-les.
Hi ha participat molta gent. Com ho va organitzar?
Més de 20 persones, a les quals dono les gràcies des d’aquí. Algunes gravacions eren pactades. Anàvem a fer-les a casa seva o a casa meva. D’altres, improvisades. Anava pel carrer, parava a algú i li demanava que em digués a càmera dites populars o cançons de tota la vida.
Als joves també?
Sí, però ells tenien més problemes per contestar. He constatat que la gent gran té molt incorporades les dites però la gent jove, gens. En aquest cas, molts havien de trucar als seus pares o als avis per poder fer les declaracions que els demanava.
És contra això que volia lluitar amb el documental?
Sí. Les dites populars i cançons de cada poble són cultura i història a conservar. El documental és també una manera de tornar a Belianes el que m’ha donat. Aquí he trobat un lloc on crear i desenvolupar-me com a artista. El documental l’hem fet la meva dona i jo. Ella és la que controla més tota la part tècnica i qui n’ha fet l’edició.
La fotògrafa Núria Parisi Parichi.
Exacte. Sense ella no l’hauria pogut fer i tampoc seguiria amb la segona part del documental, que començarem a gravar en breu. De la primera tongada d’entrevistes encara ens queda molta informació i la volíem aprofitar. Per això farem una segona part.
Quan la podrem veure?
Començarem a gravar-la per sant Joan. De moment, qui vulgui, pot visitar el nostre canal de Youtube: Belianes Arts i Cultures. Allí anem penjant vídeos relacionats amb la cultura i la vida artística de Belianes.
El documental també?
Encara no. De moment tenim previst fer més projeccions com la de l’hivern passat al poble.
Em podria dir algunes de les dites més populars a Belianes?
Doncs algunes de les més repetides són “Cel a clofetes, aigua a bassetes”, “Aviat em portaran als diumenges”, “Qui diu que marxa i no es mou té més peresa que un bou” o “Desembre nevat, bon any pel blat”.
