Maria Verdés: “El dolor és tan necessari com la febre. Ens adverteix que alguna cosa ha de canviar”

La Maria recorda perfectament quan va saber que volia ser fisioterapeuta. Generalment, les vocacions no entren a la vida il·luminades amb llums de neó però en el cas de la Maria va arribar en prime time a l’estiu dels seus vuit anys, ara en fa 19.

A les xarxes socials d’Epiphysis, que considera una extensió del centre que té a les Borges Blanques, se sent el seu tarannà acollidor, respectuós i didàctic acompanyat del toc d’humor que fa somriure fins que t’adones que se’t gira feina. Els seus posts ens posen sobre alerta de dolors que probablement tenim per un mal ús del mòbil, l’ordinador o els aires condicionats. Dolors amb els quals convivim amb normalitat i haurien de ser atesos per eradicar-los. La Maria aspira que la joventut es torni tan fan de la fisioteràpia com ho és del menjar healthy , dels smoothies , l’alvocat o el bròquil. Perquè l’alimentació és fonamental, diu, però conèixer el que et mostra el teu cos amb un dolor t’indica nous camins a seguir.

Les seves xarxes socials són una barreja perfecta de didàctica i humor. Què busca amb els seus posts?

Que la gent prengui consciència. Que es miri i s’escolti des d’un altre punt de vista, més conscient. Jo em pregunto per què està tan de moda la dieta i no cuidar-se el cos des del punt de vista d’higiene postural o en l’ús del mòbil, per exemple. Que no se’m malinterpreti, una alimentació sana és fonamental per a la nostra salut, però no ho és tot. Ens cal atendre les molèsties que deixem passar fins que desapareixen, soles, encara que en realitat no desapareixen.

No desapareixen?

No, el que passa és que el cos compensa fins que aquell dolor ja no hi és... en aquell punt, però acabarà sortint per un altre lloc. Al cos tenim conjunts de músculs, teixits i articulacions que van junts, i si et fa mal la cervical pot irradiar cap al cap i la cara o baixar cap a les mans, fins i tot. La gent té una mala concepció del dolor però és tan necessari com ho és la febre. És una alerta que alguna cosa estem fent malament i que cal fer canvis a la vida. Des de petits hàbits, com tenir la pantalla de l’ordinador al davant i no de costat, fins a altres tan grans com seria canviar de feina.

Com afecta l’ús del mòbil a les consultes de fisioteràpia i osteopatia?

El que he observat és un augment de consultes de nens i nenes, adolescents. La mitjana d’edat que ve a la consulta està entre els 40 i els 50 anys, però des de fa un temps vénen nens amb cervicàlgia i lumbàlgia.

És del mòbil?

En part sí. D’una banda, pensa: com mirem el mòbil? La majoria ho fa acotxant el cap, quan el que hauríem de fer és aixecar els braços fins que la pantalla ens quedi a l’alçada de la mirada. D’altra banda, cal tenir en compte que el temps que els nostres adolescents es passen mirant la pantalla estan totalment passius. La faixa, que és la part de musculatura que hauríem de tenir més forta, està totalment feble i d’ella depenen moltes coses al nostre cos. La vida passiva del mòbil i altres pantalles, com les dels videojocs, fa que cada cop vinguin més aviat a la consulta.

Què és el que hem de tenir en compte ara a l’estiu?

L’aire condicionat. És molt important no abusar-ne a casa, a la feina ni al cotxe. Si no pot donar dolor muscular, contractures, mal de cap, marejos i paràlisis facials. Un bon ús passaria per no dormir mai amb l’aire posat i utilitzar-lo per donar un ambient fresc.

Caminar per la platja serviria?

Depèn de per a qui. En principi, caminar per la sorra va bé per a la propiocepció, l’equilibri i estabilitat de les articulacions. Però depèn de cada persona.

Hauríem de fer amb la físio com amb la perruquera? No parar fins a trobar la que millor ens entengui i ens conegui?

Sí. Al treballar amb les mans transmets energia i si no hi ha confiança mútua, no flueix. Quan treballo, sento la part interna. Tanco els ulls i veig molt més enllà de la pell, tot a través del tacte. Deixar que et toquin és un acte de confiança. Per això recomano que la gent demani informació sobre la formació del professional al que es confien.

Per què es va fer físio?

La meva mare posava els culebrons televisius quan jo era petita i un dia vaig veure que una dona anava a una fisioterapeuta perquè l’ajudés. Jo vaig veure allò i vaig saber que era el que volia fer. I aquí estic.