EL PERFIL
Juan Miguel Vázquez: “El més important no és el temps que hi dedico sinó la perfecció”
Va néixer a la província de Huelva. Té 89 anys i va arribar a la Seu d’Urgell l’any 1951 per fer la mili. A la ciutat va trobar una gran acollida, fins al punt que ja va decidir quedar-s’hi a viure i formar la seva família. I és el lloc on ha gaudit del temps necessari per dedicar gran part de la seva vida al modelisme nàutic. Fa vaixells a escala. És el seu art, la seva vocació i el seu gran camí.
−−Com s’inspira, com comença a fer el muntatge?
No he fet servir mai dibuixos, planells ni esbossos. Sense gaire precisió començo a muntar la quilla, la columna vertebral de la nau, per després ja anar construint mica en mica la resta. El vaig creant a mesura que avanço, però tot és a la meva ment. Només he fet una rèplica, la nau que va guanyar la Batalla de Trafalgar al 1805. Té 35 canons per banda i fa 68 centímetres d’alt, per 65 de llarg i 20 d’ample. És l’obra a la qual li tinc més estima. He de reconèixer que m’han agradat totes les que he fet però aquesta no he accedit mai a regalar-la. La resta són creacions particulars.
−−Quant temps triga a acabar una de les seves miniatures?
Depèn del tipus de vaixell, però vaig fent cada dia una estona. És el meu moment, em relaxa i m’entreté. Necessito tenir la ment activa, tot i que també dedico part del dia a d’altres aficions que ja fa anys tinc, com caminar, 10 kilòmetres cada dia, i la informàtica, que també m’apassiona. Un vaixell necessita de molta paciència i dedicació, la part més complicada és la construcció del timó. En algunes de les miniatures hi he dedicat fins a sis mesos, però crec que el més important no és el temps, sinó la perfecció i que tot estigui en el lloc que li toca.
−−Quantes maquetes més construirà?
La que estic fent ara és ja l’última. He perdut el compte de quantes n’he arribat a fer. N’he regalat més de vint. Totes repartides entre família i amics i algunes han viatjat fins a Bordeus, a França, i diferents punts de la geografia espanyola. A casa me’n queden només quatre.