Elisa Solé: "L'escola, pública i concertada, ha de ser gratuïta. La família paga el que no li toca"

Encara que el curs comença en uns dies, l’Elisa Solé, presidenta de la Fapac a Lleida, ja fa dies que treballa al despatx de la federació, situat a l’escola Joan Maragall de la Bordeta. A sobre de la taula, un munt de papers amb normes de la Generalitat en l’àmbit educatiu, i un altre, el segon més voluminós, d’exercicis i informacions que resolen dubtes proposats per les ampes de les escoles bressol, infantil, primària i instituts de la província de Lleida. Una gran enganxina a la tapa del seu ordinador portàtil deixa clar el perquè es treballa en aquella oficina: “Per una educació pública, de qualitat, catalana, laica, equitativa, integradora, inclusiva, gratuïta, democràtica i coeducativa”.

Ella és la cara visible de tot l’esforç que fan les famílies per aportar el seu granet de sorra al pilar fonamental que és l’educació en la nostra societat. Tot i la importància de formar una tríada constructiva entre escola, família i administració pública, ser part activa de l’ampa de l’escola del teu fill és un afegit de feina i responsabilitat que moltes famílies deixen per més endavant o no arriba mai.

L’Elisa, que és també mare i professora, ens parla de tota la feina de les ampes o la Fapac, que és molt més que organitzar una xocolatada o la festa de fi de curs.

Si un es mou en el món de l’ampa, coneix la Fapac, però si no són sigles que sonen a xinès. Què és i què fa la Fapac?

La Fapac és la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya. Del que s’encarrega és de les polítiques educatives, de donar suport, atenció i acompanyament a les ampes de Catalunya, en el cas de la delegació de Lleida, doncs a tota la província.

Què és el que més demanen des de les ampes?

Informació jurídica i fiscal. Des de la Fapac cursem assegurances per a les excursions escolars i altres activitats. Les famílies ho fem amb tota la bona intenció per col·laborar amb l’escola del nostre fill, però no som gestors, ni advocats. De fet, les ampes s’encarreguen de coses que no els pertocaria.

Què vol dir?

L’educació, segons la llei, ha de ser gratuïta i universal. I això no és així.

La concertada seria una altra cosa.

No, hauria de ser el mateix. Gratuïta. Però ni l’escola pública ni la concertada són com haurien de ser. Les famílies assumeixen tasques i despeses que no els pertoca. El menjador, per exemple, sí que hi ha beques, però el que hauria de fer el departament és assegurar-se que tots els nens mengen, també a l’estiu, perquè les beques actuals arriben fins al mes de maig. Què passa? No mengen els nens a partir del maig? El del menjador és un exemple, però si vols podem parlar també de Secundària.

I tant. El curs escolar comença per a tothom.

Doncs arribes a l’institut i et diuen que els teus fills treballaran amb ordinador. Així que la família ja s’ha d’ocupar de comprar-l’hi. I si no pot, doncs a patir. Això no hauria de ser així. Aleshores et trobes que aquesta circumstància, que les famílies assumeixen despeses i tasques que pertocarien a l’administració pública o a l’escola, doncs fa que hi hagi moltes diferències entre les prestacions o serveis d’unes escoles o altres i repercuteix, entre d’altres, en la segregació. Hi ha ampes amb 40.000 euros de pressupost i d’altres que potser no arriben als 2.000 o no tenen ni ampa.

La Fapac forma part del grup de treball contra la segregació en el qual també estan la Generalitat i escoles concertades, entre altres membres. Quines solucions troben per evitar que hi hagi els guetos actuals a Lleida?

Cap ni una. No s’arriba a cap solució perquè no hi ha una voluntat real. Al final, les famílies el que volen és que hi hagi poca immigració a classe, encara que quedi bé dir que un no és racista, no és així.

Quina solució hi veu vostè, doncs?

Si pogués fer la carta als Reis Mags demanaria que totes les escoles fossin iguals, com passa a Finlàndia, on realment és igual que el teu fill vagi al costat de casa com a 10 km perquè és exactament el mateix programa, sistema i qualitat. Avui dia no passa, hi ha ofertes diverses que fan que les escoles públiques competeixin entre si per veure quants preinscrits tenen. Una actitut totalment empresarial quan no hauria de ser així.

Però ho és. Tocant de peus a terra ara i aquí, com es podria fer perquè totes les escoles tinguin les mateixes oportunitats?

Hem proposat alguna vegada al departament d’Educació que es facin rutes familiars a les escoles o potser que s’organitzi un dia en el qual s’exposin els projectes de les escoles. Hi ha col·legis amb projectes educatius molt potents als quals no es tenen en compte perquè potser més de la meitat del seu alumnat és immigrant. Des de la Fapac creiem en l’escola com a reflex de la societat i més del 80% de la classe nouvinguda o un 2% d’alumnes nouvinguts no és real. Però, esclar, caldria intervenir, i és tan complicat com incòmode per a totes bandes.

Parlem dels reptes de la Fapac per al curs 2018-2019. Quins són?

Fer un seguiment dels barracons, que n’hi ha 57 a tota la província. També continuar la lluita perquè no s’eliminin línies de P3 al curs vinent.

Què ha passat finalment amb les famílies de Cappont a les quals es proposava incloure’s a Camps Elisis?

No se sap on han anat. Allí hi havia una oportunitat per renovar l’escola Camps Elisis, que prou ho necessita, i fins i tot ampliar-la i preveure-hi l’institut que cal a Cappont. Un altre repte de la Fapac és aconseguir la reducció de ràtio, que ara està a 25, per assegurar-se un millor funcionament i aconseguir escoles inclusives reals.

Que són escoles inclusives reals?

Que s’adapten a les persones, alumnes, que hi ha. No es tracta d’acollir nens d’altes capacitats o amb dificultats d’aprenentatge, sinó que l’escola estigui preparada per incloure-hi de manera natural tothom amb els seus ritmes i particularitats. Però, esclar, això requereix inversió, tant en escoles com en educació, des de la universitat. Però avui dia no hi ha gens de recursos i el que es tendeix és a etiquetar. Cada vegada hi ha més problemes o trastorns d’aprenentatge, és curiós. No deu ser que els nens evolucionen, la manera d’aprendre, i que els mestres no van a la mateixa velocitat? No deu ser que s’estableix el que és “normal” i el que no segueix ja se li diu “un problema”? Ser inclusiu porta feina i vocació. I inversió.

Són guerrers a la Fapac.

I això que no hem parlat dels boicots a les proves externes.

Quins boicost?

No ens cansem d’informar les ampes que les proves externes del departament no són obligatòries. No passa res si no les fan els nostres fills, de fet són solament una via del departament per avaluar els seus treballadors, que són els mestres, a través dels alumnes.