Street Winds: "Tocar al carrer és una experiència, no una necessitat"

El Sergi Quintana (saxo), el Daan Strootman (violinista) i el Marc Banyeres (violoncel) són Street Winds, un grup de música que fa treure els colors al fil musical que acompanya les compres de l’Eix Comercial de Lleida. Quan menys s’ho esperin, una tarda de botigues es pot convertir en l’oportunitat d’escoltar bona música en directe. Ells representen la nova fornada de músics de carrer a Lleida, joves músics formats al conservatori de Lleida i que amplien formació musical a Europa.

Des de quan toqueu al carrer i per què?

Fa dos anys, i ho vam començar a fer per posar-nos a prova i per guanyar en experiència. És molt diferent tocar en un auditori, acompanyats de l’orquestra, que saps que qui ve és perquè vol escoltar-te, a tocar al carrer. Els has d’enganxar, ho has de fer molt i molt bé i a més has d’estar disposat a les crítiques, has d’observar la reacció del públic.

No sou els únics estudiants del conservatori, veritat?

No, hi ha més companys i ho fan amb la mateixa intenció.

Heu tingut alguna mala experiència?

No, la gent està encantada, generalment.

Quin tipus de música feu?

Versions de cançons conegudes, generalment modernes perquè la gent les reconegui.

Hi ha motivació econòmica?

T’hem de dir que ens hem quedat sorpresos dels diners que es poden fer. Els invertim en formació i material per seguir creixent. Però a priori no hi ha motivació econòmica, es tracta de tocar i també observar com es comporten els instruments en diferents temperatures.

Com escolliu el carrer en què us poseu?

Ha de ser estret, primer per recollir la música, per qüestions de so, però també per concentrar la gent i que, d’alguna manera, el camí ja els obligui a passar per davant nostre.

Tots tres us voleu dedicar a la música. Marc i Daan, vosaltres viatjareu a Holanda per seguir els estudis... considereu que sou uns valents?

Si ens quedéssim a Espanya ho seríem [riuen]. Fora bromes, aquí a Espanya, ser músic és insuficient. Tu dius que ets músic i la gent el primer que et pregunta és com et guanyes o et guanyaràs la vida. En canvi, a Holanda, per exemple, ser músic, artista, és com un plus, respectat i una professió d’admirar, més que digna. Ha de poder ser una opció, ser músic. Una altra cosa és que, com el Marc, la música sigui un a més a més, ja que ell farà química.

Quan us podem veure tocar al carrer?

Durant el curs procurem tocar un cop al mes, aproximadament, ja que ens és difícil coincidir. A l’estiu fem també casaments, i se’ns complica. A més ara alguns anirem a estudiar a l’estranger. Si algú hi té interès pot seguir-nos a xarxes, a Instagram som @streetwinds.