Ester i Flor Solé: "A la carretera el que compta és el camí, el destí és tornar a casa"

Per fer les fotos quedem al polígon de Lleida, a l’hora convinguda s’acosten dues motos enormes que rugeixen com bèsties. S’aturen, es treuen el casc i saluden.

La passió ve de família?

Sempre hem tingut alguna moto al garatge de casa, ja de petites hi havia la Bultaco del padrí i la BMW del pare. Ara només conservem la històrica, no som d’acumular i normalment ens les venem per comprar-ne de noves. Això sí, en la mesura que sigui possible els fem el manteniment i les reparem, la mecànica també ens agrada molt i saber-ne és imprescindible.

I sortir cada diumenge.

Si no podem, estem de mala llet [bromeja la Flor, que gaudeix sobretot per rutes fora de la calçada]. La moto és una passió i fa molts anys que l’agafem cada setmana per desconnectar i gaudir.

Quants quilòmetres de ruta conduïu un diumenge qualsevol?

Entre els 100 i els 800, depèn del dia, les ganes i el tipus de ruta. No és el mateix fer ports de muntanya per carretera que la ruta dels contrabandistes entre Tor i Andorra per pistes forestals.

Quins són els ports més atractius?

El de la Bonaigua no em cansaria mai de fer-lo [diu l’Ester]. Jo sóc més d’anar a l’aventura [confessa la Flor]. Sigui quina sigui la ruta, el que compta és el camí. El destí sempre és tornar a casa.

Les dones encara sou minoria?

Cada vegada menys. Com que nosaltres hem crescut en una família de motards i mai no ens van apartar d’aquest món, doncs sempre ho hem viscut amb normalitat. Fa uns anys vam mirar de muntar un club de dones motards, i abans de fer el pas definitiu ens vam adonar que totes estàvem integrades i ens sentíem molt a gust en els diferents clubs amb els quals sortíem. El que a vegades potser trobem a faltar és que facin el pas i en lloc d’acompanyar els seus homes també s’animin a agafar les seues pròpies motos.

Parlant d’acompanyants, hi ha homes que facin de paquet perquè la fanàtica de les dues rodes és ella?

No. Hi ha molts homes que surten sols perquè les parelles no hi tenen cap interès, però les dones que els agraden les motos busquen parelles amb qui poder compartir la passió.

Passió per la velocitat, també?

Si vols córrer de veritat ves a un circuit tancat, n’hi ha Alcarràs o Juneda, a la carretera s’ha de donar gas amb seny, aquest és el nostre lema. A mi [afegeix la Flor], m’agrada més és el repte de posar-me per llocs tècnicament complicats i rutes difícils de seguir.

És curiós com cada moto també va associada a una estètica: a l’estil roquer si portes una custom tipus Harley i de cuir més esportiu i llampant si som més de motos racing.

[Riuen] Cert, seria estrany veure un home vestit com un motard clàssic, amb les sues campares i jaquetes de cuir i texanes, amb una Honda de colors llampants. Gustos estètics a banda, el que trobem a faltar és roba per a dones. Aquí sí que hi ha una certa discriminació: per a nosaltres hi ha molt poca varietat i és molt difícil trobar peces per protegir la zona del pit, per exemple.

Els agrada l’olor de gasolina?

I la dels pneumàtics calents. També és indescriptible el soroll cruixent del tub d’escapament quan es refreda.