Manuel Guzmán: "El cànnabis encara forma part de la llista de substàncies nocives de l'ONU"

Parla fluix i ràpid. És molt conscient que fora del laboratori hi ha molts prejudicis al voltant del cànnabis i assumeix, amb més volutarisme que resignació, haver de fer pedagogia per trencar tòpics i treure’s de sobre etiquetes que no tenen res a veure amb el seu treball de recerca.

Temps enrere, la defensa pública de les bondats terapèutiques dels cannabinoides la feien els qui la utilitzaven per a usos recreatius.

Els drets del consumidor recreatiu s’han de reivindicar i regular, però és cert que són dos àmbits que, malgrat que a vegades es poden tocar, realment els podem diferenciar i distingir. Al llarg de la història i arreu del planeta la visió del cànnabis com a droga o com a fàrmac ha anat canviant entre diferents usos i diferents nivells d’acceptació i tolerància. Això evoluciona constantment perquè és molt subjectiu, no està vinculat a cap llei natural. Les diferències són més de tipus instrumental. Quan parlem de fàrmacs ens referim a una substància que es fa servir per tractar una patologia concreta i que es pren amb prescripció mèdica. Moltes vegades la substància és la mateixa i és la circumstància i la finalitat el que determina si és droga o fàrmac.

La societat occidental tendeix al prohibicionisme o s’encamina a un cicle de més tolerància?

En general, tinc una actitud optivista a la vida i alhora també sóc una mica pessimista si em cenyeixo a alguns dels fets que veig en les decisions del poder polític i econòmic amb relació a aquest tema. La qüestió de les substàncies psicoactives, un terme menys despectiu que droga, cada vegada està més sobre la taula i surt amb normalitat als mitjans de comunicació. Ja no és tabú. Es calcula que a Espanya hi ha uns quatre milions d’usuaris recreatius d’aquesta substància i uns 150.000 usuaris terapèutics. Estem parlant d’un 10% de la població.

Això es tradueix en un major suport a la recerca?

La que s’anomena preclínica, la que es fa amb teixits, cèl·lules, rates, etc., ara mateix no està en un mal moment. A nivell espanyol hi ha molts grups de recerca que treballem en aquest tema. El problema és quan es vol passar a la fase amb humans. El cànnabis encara forma part de la llista del Grup 1 de substàncies nocives de l’ONU. Això vol dir que obtenir els permisos per comprar matèria primera, transportar-la o emmagatzemar-la són molt complicats des del punt de vista burocràtic. Se la considera legalment una planta molt perillosa, i això en dificulta la gestió legal.

També hi ha recel per part de les farmacèutiques?

No és tant pels prejudicis com pel fet que el cànnabis és una planta, així que cap empresa no pot legalitzar la seua patent perquè és de la humanitat. Això redueix el marge del potencial benefici i l’interès per desenvolupar fàrmacs és menor. Tot i això cada vegada van apareixent petites empreses del sector que s’arrisquen a treure i comercialitzar els seus productes.

En quins àmbits sanitaris és més utilitzada?

Contrarestar les nàusees i els vòmits derivats de la quimioteràpia. Altres pacients de càncer i sida la utilitzen contra la pèrdua de gana, que deriva en pèrdua de massa corporal i desgast físic. Altres indicacions terapèutiques són per la inhibició de la rigidesa muscular relacionades amb malalties com l’esclerosi múltiple, o la inhibició del dolor crònic.