Marta Rosell: "Parlem tal com sentim i tenim la veu que hem necessitat per sobreviure"

La nostra veu és el resultat del que hem necessitat per sobreviure. Per exemple, un pagès necessita força, presència i arrelament, i té una veu gran, plena, forta i profunda. La nostra veu no menteix, projecta el que sentim, encara que les paraules que construeix el cervell racional parlin del contrari. Segurament deuen haver sentit allò de: “No estàs bé, t’ho noto a la veu”, d’alguna persona que l’estima. Això té una explicació física. La veu lligada al cos, al sentir, a qui som, és una visió que trasllada l’actriu Marta Rosell als seus alumnes de l’Aula de Teatre de Lleida i a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. Haver estudiat amb la Catherine Fitz Maurice a Nova York, estar al costat del seu mentor en cant Josey Bates i atansar-se a tècniques de veu, lligades al sentir del cos, de Mathias Alexander, la nodreix com a actriu, l’ajuda a créixer com a persona i, també, a ajudar d’altres a trobar la seva pròpia veu.

Hi ha moltes expressions que tenen la veu com a protagonista: “Trobar la teva veu”, “quedar-se mut”, “canviar la veu”, “expressar l’opinió”, què és la veu?

La projecció del que sentim, de la nostra ànima. És el que hem hagut de construir per sobreviure. Avui dia hi ha mancança de saber el que volem i, un cop ho sabem, poder expressar-ho amb llibertat. Quan un es connecta amb el que vol, amb la seva pròpia veu, surten les paraules i el to per comunicar-se.

Hi ha gent que es queda sense veu quan ha de parlar en públic. Per què passa?

El que pot passar és que no estiguem d’acord amb el que hem de dir o la manera de dir-ho i al no estar connectat amb allò, doncs no ens surten les paraules. Una de les tècniques interpretatives que he estudiat i poso en pràctica a les meves classes, o a escena, és la de Mathias Alexandre. Un actor que es quedava sense veu.

Què va descobrir Mathias Alexander que pugui ajudar les persones que es vegin reflectides en aquesta situació?

Observant el seu cos va veure que la seva posició habitual actuant era amb la barbeta cap a dalt. Obstruint la part en la qual s’ajunten la columna i el crani. Aquí és on hi ha el control primari. El nostre instint davant del perill fa que fugim, lluitem o ens bloquegem i ens paralitzem. Si t’hi fixes, quan ens sentim amenaçats per alguna situació o persona posem la barbeta cap a dalt bloquejant així la part d’unió entre el crani i la columna. Aquesta tensió afecta la veu.

Com va començar a investigar i aprendre sobre el poder de la veu?

Quan estudiava a l’Institut del Teatre de Barcelona i fèiem cant, a mi no em sortia la veu. M’agradava cantar i de fet jo, des de petita, que he cantat per a tot: quan estava contenta, quan estava trista o enfadada... però tot i refugiar-me i gaudir-ne, hi havia alguna cosa que la bloquejava. Vaig començar a buscar respostes i explicacions i vaig conèixer el mètode Fitz Maurice Voice Work. La meva veu es va obrir amb aquesta tècnica que treballa amb postures de ioga i bioenergètica. Efectivament el meu cos tenia un bloqueig que no em permetia cantar. El primer descobriment que la veu era alguna cosa més que un instrument el vaig fer als Estats Units, on vaig anar a estudiar al costat de la Catherine Fitz Maurice. Des d’aleshores que no he deixat de buscar i formar-me. Més tard, ser mare també m’ha portat més descobriments tot buscant la unitat. som una unitat, no solament una part, tot està relacionat, i sovint diem: tinc un problema de veu, però el que hi ha és un bloqueig en alguna part del cos que fa que tensioni la veu.

Com es bloqueja el cos?

Amb les tensions de les nostres vivències. Quan som petits, el nostre cos i, per tant, la nostra veu són lliures. La respiració ho és també. Som un tot coordinat. En canvi, si ens fixem en els infants quan comencem a parlar i més accentuat cap als tres anys que comencen la sociabilització, i s’inicien els bloquejos. Això suposa tensions del cos que porten a bloquejar la veu, la modifiquen. La gent té la veu del que ha necessitat per sobreviure.

Posi’ns un exemple.

La veu del pagès , com és? Forta, profunda, arrelada a la terra, que és on està, on s’ha de mantenir. Les persones que tenen veu de flauta és que estan molt al cap, al pensament.

La veu és com la cara? Porta imprès el pas del temps?

Sí, la veu, com la cara i el cos, té impreses les nostres vivències. Per això, una manera d’alliberar-nos de patrons i tensions adquirides al llarg de la nostra vida és treballant el cos. Jo utilitzo tant la tècnica Fitz Maurice Voice Work que, per exemple, posa el cos en tensió amb postures de ioga per afrontar la situació amb la respiració. També treballo Linklater o la tècnica de Alexander.

Encara que pugui semblar que és vostè terapeuta, és actriu i tots aquests coneixements els posa a disposició dels alumnes del cicle que fa a l’Aula de Teatre. Per què és important que un actor posi consciència en el seu cos i la seva veu?

És important per als actors i actrius i per a tothom. Perquè segons com ens col·loquem sentirem una cosa o una altra, o ens sortirà una veu o una altra. Es tracta de ser conscient dels nostres bloquejos, acceptar-los i atansar-nos a la llibertat. Des d’allí, pots actuar, pots ser el que vulguis.

Hi ha poca cultura i costum d’escoltar el cos. Som més d’escoltar pensaments.

Sí, cal compensar-ho. Hem de parar, respirar i observar com estem físicament. Escoltar el cos. Hi ha llocs on, per exemple, retenim el que no diem. Es transforma en tensió i dolor a la mandíbula o la gola. Cal treure-ho.

Com ensenya a les seves classes a escoltar el cos?

Un exercici és posar-nos en rotllana i un d’ells al centre. Tots el miren i ell no ha de dir res, solament observar la reacció del propi cos. Molts cops, les primeres vegades obtinc respostes com “no he sentit res”, però després ja van veient si els suen les mans, si s’accelera el cor, es tensiona alguna part del cos...

Què li agrada més? Ser mestra o actriu?

Necessito la meva part d’actriu per compartir la meva ànima. Per treure de forma creativa la meva energia. Com a mestra m’hi he trobat. No ho tenia gaire clar perquè no considero que en sàpiga tant com per fer classes, sempre estic aprenent, però m’agrada, això sí, compartir sempre el que jo sé.

Quin és el descobriment més important que ha fet?

Saber que puc escollir com estic i em sento adoptant una postura o una altra. Aprendre a posar-m’ho fàcil. En moments de tensió procuro observar-me des de fora, a veure si modificant la postura puc viure aquella situació més fàcilment.