Care Santos: "Aposto per històries poderoses i lectures que atrapen per robar clients a Netflix"

Una trucada advertint de l’intent de suïcidi del seu fill canvia la vida a la Reina. Una nit a l’aeroport de 390 pàgines on es revisa la vida i es redibuixen relacions familiars. La seva darrera novel·la ‘Tot el bé i tot el mal’ parla de la família, del que afecta el passat... què té la família que l’inspira tant? En aquesta i en novel·les anteriors.

La família ho conté tot. Es pot parlar de qualsevol tema partint de la família. En aquesta novel·la ho faig en una època contemporània, a diferència de les anteriors, tot i que a la segona part, que gairebé ja tinc enllestida, anem cap als anys 70.

Solament obrir la novel·la ens sorprèn una carta enviada des de Lleida. Isona té protagonisme. En tindrà més?

Molt. De fet, d’aquí no gaire me’n vaig uns dies a viure a Isona per poder visitar els espais dels quals escriuré. Jo sóc d’anar als llocs, no escric amb Google Maps. Cal tenir temps per badar, per parlar amb la gent del territori, és enriquidor. També em serveix per escriure veritat. Recordo una vegada que un dels correctors de la novel·la em va qüestionar una expressió d’un personatge i li vaig poder rebatre perquè jo havia escoltat i anotat l’expressió directament d’una senyora.

Com és poder-se dedicar solament a escriure?

Hi ha certa creença que els escriptors estem tocats pels déus, la musa, però no és així, piquem molta pedra. Una de les coses que no li pot faltar a una persona que es vulgui dedicar a escriure és la disciplina. Què fas el dia que no et ve de gust escriure ni una pàgina? Doncs escriure una pàgina. És un luxe, però, poder-se dedicar al que a un li agrada. Jo he de dir que m’agrada tenir temps per documentar-me bé, és la part que més temps em costa. Després escriure és ràpid, un cop ja tens personatges i documentació.

Sabem que és molt aficionada a les plomes i les tintes. Escriu a mà?

Les anotacions, les primeres preguntes i la definició inicial dels personatges, sí. Com bé dius a ploma i tinc unes 40 tintes, són la meva perdició. M’agrada mantenir el romanticisme, la part eròtica i sensorial del paper. Ara bé, un cop ja ho tinc clar, passo a l’ordinador. Al principi havia arribat a escriure la novel·la a mà, i era bonic estar envoltada de la teva novel·la en paper, però no ens enganyem, estalviem molt de temps a ordinador, ja no sabria escriure una novel·la a mà.

Quin color de tinta s’escau a aquesta novel·la?

Cada novel·la té el seu color de tinta, amb la que vaig a signar per Sant Jordi, per exemple. Aquesta és un color verd fosc, que m’inspira nocturnitat.

Què és el que cuida més a l’hora de fer les seves novel·les?

Oferir una història poderosa, explicar-la amb un estil i llenguatge acurats, crear uns personatges coherents, que tinguin credibilitat i que acabi sent un llibre que no et deixi tancar-lo. Ah! I que no et deixi indiferent. És tot el que jo busco també en un llibre, perquè d’alguna manera crec que els escriptors acabem escrivint per a un lector ideal que som nosaltres mateixos. Els escriptors d’avui dia tenim un gran repte que és captar l’atenció dels lectors contemporanis. La meva aposta personal per robar clients a Netflix és aquesta: una bona història que t’enganxi i un llibre que signifiqui alguna cosa a la teva vida, no que estiguis igual després que abans de llegir-lo.